Ser simple (o senzill?)

Sembla mentida que a vegades les coses més simples (o senzilles?) siguin tan difícils d'aconseguir. Ens compliquem la vida de mala manera, la majoria de vegades sense necessitat, potser per por, potser per ambició innecessària, o ves a saber perquè.

Hi ha alguns principis i valors molt simples que majoritàriament hi estaríem d'acord i que sembla que tothom hauria de seguir o almenys tenir en compte, i en canvi no és així:

Sabem que tenir diners facilita les coses però també sabem que les pot complicar, i que a partir d'una certa quantitat ja no repercuteix en més benestar sinó al contrari, ens pot portar mals de cap. I en canvi, com actuem?

Sabem que tenim moltes coses que en realitat no necessitem, que consumim molt més del que ens cal, i que si només tinguéssim el mínim que realment necessitem tot seria més senzill. I en canvi, com actuem?

Sabem que si cuidem del nostre entorn, material i relacions humanes, tot és més fàcil i agradable. I en canvi, com actuem?

Ja fa anys que han sorgit moviments que advoquen per una forma de vida més simple, per exemple la simplicitat voluntària, els moviments slow o la simplicitat radical, entre altres.

Jo em pregunto: perquè cal que això tan simple (o senzill?) i bàsic ens ho recordin?

Si sabem que és així, perquè actuem d'una altra forma?

O és que en realitat no és així?

Optimisme compromès

Podem mirar el futur com una oportunitat i no com una amenaça, cal fer-ho, però tot i així aquests reptes que ens presenta són molt grans, amb moltes incerteses, i llavors ens ve una pregunta al cap: com ho podem fer per encarar els reptes que ens ofereix el futur? Penso que la resposta està en cadascú de nosaltres i passa per dues actituds: optimisme i compromís.

Optimisme compromès: aquesta ha de ser segons Rob Hopkins, cofundador del moviment ”transition towns”, la manera com hem d'encarar el futur. En una entrevista que li van fer a la BBC no fa gaire el van presentar així: “Rob Hopkins creu que l'optimisme compromès és la millor manera de fer front als reptes globals del futur, ja sigui el canvi climàtic, l'escassetat dels combustibles fòssils o la recessió econòmica. Ell creu que les iniciatives que permetin a la gent produir els seus propis productes i serveis de forma local (ja sigui, per exemple, una cervesa embotellada artesanal feta amb energia solar o una moneda local) són la millor forma de construir resiliència local”.

Jo també penso, com el Rob, que si som optimistes ens en podem sortir però si som optimistes compromesos podem construir un futur millor.

D'aquí a pocs dies tindré la oportunitat de trobar-me amb Rob Hopkins a Totnes (Anglaterra), on treballa per tirar endavant un nou model de societat i d'economia local del que se n'està fent ressò a molts llocs del món, sobretot a Anglaterra. Conèixer de primera mà el moviment Transition Town Totnes és una gran oportunitat per aprendre el que estan fent en aquella població. Fer-ho a més a més parlant amb la persona que primer ho va pensar, després ho va començar i ara ho està escampant per tot el món és per a mi un repte. No m'agradaria que en aquesta oportunitat que tindré la setmana vinent se'm quedessin coses al tinter, així que si teniu alguna qüestió que creieu que no puc deixar de preguntar-li no dubteu a fer-me-la arribar; us ho agrairé molt. Podeu deixar-ho aquí sota mateix en forma de comentari o envair-me-la per correu electrònic.

Créixer? No gràcies

Quan aquesta nit vagi a dormir el meu desig no serà ser més gran que quan m'he llevat. M'agradaria ser una mica millor, això sí.

Personalment i col·lectiva és bo tenir per objectiu ser cada vegada millor; les societats, per exemple, és bo que aspirin a l'augment del benestar i la qualitat de vida de les persones. Durant molts anys hem aconseguit aquests objectius mitjançant el desenvolupament i el creixement econòmic. L'objectiu és millorar i el creixement ha estat l'eina que hem utilitzat per aconseguir-lo.

El problema, em sembla a mi, és que hem associat tant el concepte de creixement amb l'augment del benestar i la millora de la qualitat de vida que, al final, hem acabat per substituir una cosa per l'altra, i el creixement s'ha convertit en l'objectiu. És indubtable que el creixement ens ha permès millorar com a societat en mots aspectes, però això no ens ha de confondre i fer-nos creure que el creixement és l'objectiu. L'objectiu ha de ser millorar i si per aconseguir-ho el creixement és una bona eina, endavant, però si no és possible créixer no passa res, podem millorar d'altres formes.

Vivim en una societat en la qual créixer s'associa a tenir més i sembla que no hi ha alternativa: les empreses han de créixer, les entitats han de créixer, els països han de créixer, tot ha de créixer, i si no és així no anem bé. Ens ho hem repetit tantes vegades que al final ens ho hem cregut, però això no vol dir que sigui cert.
Es pot viure millor amb menys? I tant!
És possible millorar el benestar sense créixer? I tant!

Hi ha eines alternatives al creixement: compartir, no malbaratar, cooperar, ser més eficient, ...
La clau està en que en el moment d'anar a dormir m'he de preguntar pel que sóc i no pel que tinc. Tenir més no vol dir necessàriament ser millor.

No ens preguntem pel que tenim, preguntem-nos pel que som, perquè si ens equivoquem amb la pregunta difícilment trobarem la resposta bona.

Millorar? sí, si us plau.

El cercle virtuós de l'economia local

En un món cada vegada més globalitzat és molt important l'economia local, encara que sembli una paradoxa. A lo global li cal el contrapès de lo local. 

No té cap sentit consumir productes que venen de no se sap quina part del món si els podem produir a poca distància de casa. És fantàstic que una notícia o una informació es conegui quasi en directe a gairebé tot el món, i que la comunicació sigui pràcticament instantània tant se val el lloc on estiguis. La xarxa mundial és molt poderosa, i pot ser molt útil per a les persones. En canvi, però, no té cap sentit menjar, vestir i consumir majoritàriament productes com els d'aquí que han fet milers de quilòmetres abans de ser utilitzats. Si pretenem que la globalització en el consum de productes sigui similar a la de les comunicacions, això potser fotrà un pet. Ni des del punt de vista energètic ni material el planeta ho pot suportar, i si el món globalitzat vol sobreviure ha de tornar en part a lo local.

I aquí és on apareix el cercle virtuós de l'economia local: produir local per poder comprar i vendre local, que crearà llocs de treball locals, deixarà beneficis locals i potenciarà la inversió local. És a dir, desenvolupament de l'economia local. I no menys important és l'aspecte emocional: crear lligams, crear comunitat i cooperar augmenta la seguretat i millora l'autoestima personal i del col·lectiu.

El cercle es basa en una idea molt senzilla: allò que es pot produir aprop no cal portar-ho de lluny, i així evitarem el malbaratament de diners, recursos i energia. A més a més, allò que és proper té un valor afegit, el del coneixement de qui hi ha al darrera del procés d'elaboració o fabricació i la confiança que ens ofereix.

Si ens hi posem
i tenim les eines necessàries
ho podem fer.