Tolerància zero amb la ignorància

A vegades ens fem preguntes molt senzilles de respondre.

Ens sembla el món cada vegada més complex? Sí

Ens podem ofegar amb tota la informació de la qual disposem? Sí

Tenim la sensació que ens manipulen amb les notícies que escoltem o llegim? Sí

A vegades n’estem tips de tot plegat? Sí

Llavors, ha de ser la nostra reacció un “tant se me’n fot” o un “ja s’ho faran”? No.

Tot el què està passant al món no és poca cosa; ens afecta avui i ens afectarà demà. Ens afecta el què passa a Corea, el què passa a Brasil, el què passa a Qatar i el què passa a Montblanc. Intentar entendre-ho per estar preparats no és qualsevol cosa, és gairebé una necessitat. Tancar els ulls a la realitat, mirar cap a una altra banda o continuar xiulant com si res no passés no ens ajuda a entendre.

El què no entenem ho ignorem. Si som ignorants som encara més manipulables. I si ens manipulen, algú decideix per nosaltres. El preu que paguem per la ignorància és massa gran com per no intentar combatre-la, seria un suïcidi. Tolerància zero amb la ignorància.

Ser ignorant no és no tenir un títol universitari o una formació superior reconeguda. Ser ignorant vol dir no adonar-se del què està passant. No entendre és ser ignorant. Tolerància zero amb la ignorància.

En el nostre món, avui en dia, gairebé tot és global, i se’ns pot fer molt complex d’entendre; però a la vegada, la mateixa tecnologia globalitzadora ens posa a l’abast eines per compartir, per discutir, per reflexionar, i a partir d’aquí també per intentar entendre.

Aquest blog és un espai per donar-li voltes a temes que ens afecten, vulguem o no vulguem i en més o menys mesura, a tots. Va d’allò que ens interessa. És un espai per participar-hi. Allò que un no sap ho pot saber un altre. Allò que un no veu ho pot veure un altre.

Per això tots som tan importants, perquè tots sabem, i tots podem compartir.

DSC

Encara ens queda el futur

Hi ha dos nens que ni entenen ni volen entendre res.

Hi ha dos nens que ens fan sentir tan tan tristos!!

Hi ha dos nens que mereixen que lluitem per un poble millor.

Entre TOTS hem de fer TOT el possible per donar-los un FUTUR millor.

I si algú pensa que és impossible, que s'aparti!!!

Perquè?

Només una cosa amb sentit em volta pel cap: "perquè?";
però resulta que ara aquesta pregunta no té cap sentit.

Llavors, què podem fer quan l'únic que té sentit no té cap sentit?

Quina cosa més estranya és la vida!

Tous i Santa Coloma en transició

En el darrer escrit parlava de les iniciatives “pobles en transició” (transition towns) com una possible opció per disminuir la dependència energètica i de recursos, i també reduir els impactes de les nostres activitats. La resposta que proposa pobles en transició es basa en el treball en grup i en reforçar els vincles de la comunitat; cada grup a cada poble estableix els seus objectius i les accions d’àmbit local que cal fer per aconseguir-los. Doncs bé, Sant Martí de Tous i Santa Coloma de Queralt en són dos cassos.

Sant Martí de Tous¹:

El grup de Tous en transició ja funciona des de fa més d’un any i mig i durant aquest temps s’han fet principalment tasques de divulgació en forma de trobades, xerrades i projeccions de pel·lícules. Així per exemple, algunes xerrades han anat sobre el propi procés de transició, l’estalvi energètic, les plantes medicinals, ...; algunes pel·lícules que s’han vist han estat “L’edat de l’estupidesa”, “A sea change”, “La Belle Verte”, “Angé, una llegenda del Pirineu”, entre altres; i la trobada del mes de maig a Can Bató i la del desembre coincidint amb la fira-mercat de Tous han permès fer divulgació del projecte. Actualment ja s’està treballant en algunes accions concretes, per exemple compartir cotxes o banc del temps. Endavant  companys!

Santa Coloma de Queralt²:

No existeix encara un grup de Santa Coloma en transició però sí la voluntat de crear-lo.

Sí que s’hi està treballant a l’Institut Joan Segura i Valls per impulsar els inicis del grup. La Laia, la Núria i la Mònica han fet el seu projecte de recerca de quart d’ESO sobre Santa Coloma en transició, i amb la il·lusió i la bona feina que hi han posat em sembla que han sembrat una llavor que donarà fruit. Gràcies noies. A més a més, tot el grup de quart d’ESO està treballant en el mateix projecte però en la matèria d’anglès, i també estan ajudant a la difusió de la idea. Ànims en el projecte!

Tenim pensat fer a la primavera una presentació al poble d’aquesta iniciativa i veure si la podem tirar endavant a partir d’aleshores. Necessitem que tots hi aneu pensant!

Aquí tens els enllaços als blogs de Tous en transició i Santa Coloma en transició

1. http://www.tousentransicio.blogspot.com

2. http://www.santacolomaentransicio.blogspot.com

Hi trobaràs informació de les activitats, i estàs convidat a participar-hi.

Si tens qualsevol pensament, idea, o simplement vols donar la teva opinió o crítica, aquí sota mateix on hi posa comentaris pots posar-hi el què vulguis. Tots hi fem falta!

En transició...

La disminució de la disponibilitat de recursos materials i d’energia fòssil al món és un fet. Un dia o altre escassejarà el petroli, el gas natural i altres combustibles fòssils, i també les matèries primeres i altres recursos naturals. I tot perquè els estem consumint a un ritme cada vegada més accelerat i el planeta Terra no té recursos infinits.

Davant de la disjuntiva de què fer pensant en el futur que espera a les properes generacions hi ha diverses opcions, una d’elles és el moviment “transition towns”¹, pobles en transició. Es tracta d’un moviment ciutadà que es basa en la participació de les persones i dirigit per les persones; l’objectiu és racionalitzar el consum energètic i de recursos disminuint l’impacte sobre el planeta, millorant el benestar actual i el de les generacions futures. Es tracta d’aconseguir una comunitat més forta, que depengui menys de factors externs per satisfer les necessitats pròpies, més participativa i més enriquidora.

Un grup de persones en parlen, s’informen i actuen. Comencen per poc, per exemple disminuint el consum de llum a casa, després utilitzant menys el cotxe. I intercanvien habilitats: jo t’arreglo la bicicleta, tu m’ajudes a l’hort, jo t’explico matemàtiques, tu m’ajudes a practicar l'anglès, jo t’ensenyo a fer melmelada, tu m’ensenyes a ... I així comparteixen coneixements i experiències. I canvien alguns hàbits vida quotidians: consumint més productes locals, no malbaratant productes de consum, utilitzant fonts d’energia renovables... I així el procés va creixent, a poc a poc, com les plantes. Cada vegada hi participen més persones. I al poble es pot viure cada vegada millor consumint menys recursos i provocant menys impactes, sent menys vulnerables als fets externs (augmenta la resiliència), actuant més conjuntament (el comportament és més de comunitat), i tothom s’hi sent participatiu, motivat i més enriquit com a persona.

Ja estem ... en transició.

1. http://www.transitionnetwork.org/

El mestre Swami també és el què pensa

Fa algun temps un bon amic em va fer arribar un bocí de La Vanguardia amb una entrevista al mestre Swami Parthasarathy¹, pensador hindú fundador de la filosofia Vedanta², on deia que no val la pena queixar-se tant, que els problemes no són culpa dels demés sinó que són a dins nostre i nosaltres en som la solució. Segons el mestre Swami com més drets ens creiem que tenim, més motius de queixa tindrem quan no els aconseguim, perquè sempre pensarem que és algú altre qui no ens els ha donat. Així deixem de tenir el control de nosaltres mateixos per passar a dependre d’altres, la qual cosa ens fa infeliços. No podem deixar la responsabilitat de les nostres vides sobre els altres; hauria de ser cadascú de nosaltres qui decidís sobre la satisfacció d’un mateix. Si en lloc de preocupar-nos per reclamar ens preocupem per donar, recuperarem el control de la nostra existència perquè donar només depèn de tu però rebre depèn dels altres.

I jo, que demà vull ser el què avui penso, no em vull limitar a queixar-me, vull proposar; no em vull limitar a demanar, vull donar; no em vull limitar a reivindicar, vull construir. Per això primer he de pensar, i després imaginar, i després fer, i finalment, ser prou generós per donar. Podem estar ben segurs que, si ho fem així, ens sentirem més plens pel què donem què pel que rebem.

Actualment, en el nostre món, aquesta manera de pensar del mestre Swami no és el què més es porta. Potser hauríem de canviar la nostra manera de pensar perquè si pensem com sempre, agafarem els camins de sempre, i arribarem al lloc de sempre.

Vols anar a un altre lloc? Pensa diferent.

¹ http://www.lavanguardia.com/lacontra/20110906/54212340265

² http://www.vedantaworld.org/