Avui
s'ha acabat l'hivern, he recordat la última nevada, i mirant
fotografies m'he fixat en una curiositat, el color de la neu.
Tal
com es pot veure a la fotografia el paisatge queda ben
bonic (en aquest cas es tracta dels afores de Santa Coloma el passat
23 de febrer), però després de 10 dies de la nevada el que queda és
el que es pot veure a les dues fotografies de sota.
Als
afores del poble la neu continua tenint més o menys el mateix color
que tenia el primer dia, però si mirem els munts de neu que queden
pels carrers veurem que el color va canviant substancialment dia rere
dia. Amb un parell de dies ja és ben gris, i cada dia es torna més
fosca, més ennegrida, més bruta. Aquest canvi deu ser per diferents
motius, però segurament hi té molta influència els fums dels
vehicles que circulen pels carrers i la contaminació que van deixant
anar pel tub d'escapament. Els gasos i les partícules que deixen
anar estan a l'aire i poc a poc es van dipositant al terra (quan no
hi ha neu no ens n'adonem perquè tot és gris i fosc), però també
els anem respirant. Dubto que el que va a parar al nostres nas, boca,
coll i pulmons sigui massa bo per a la salut si deixa aquest rastre
al terra i aquest color a la neu.
De
fet, la neu el que fa és posar-nos un mirall al davant per a què
ens adonem del color de les nostres accions: grises, fosques i
brutes. Altra cosa és si ho volem veure o no.