Yo soy

En un escrit de fa algunes setmanes, les coses que ens fan feliços, algú de forma anònima va escriure en un comentari aquest proverbi hindú: “Només posseeixes allò que no pots perdre en un naufragi”. Em va fer pensar en la diferència entre el tenir i el ser, i com a vegades ens confonem i no ens adonem del que realment és important. Crec que a tothom li arriba el moment en que s'adona que el que el fa feliç és el que és i no el que té; potser per això en un naufragi podem perdre tot el que tenim (allò material) però no el que som (allò no material).

I em va fer pensar també en una cançó que m'agrada molt que es diu “Yo soy” de la “troba kung-fú”, que diu:

yo soy aquellos con los que ando

aquellos que aguantan el peso de mis temores

mis dolores, mis ansias, mis miedos

yo soy mis vivos

yo soy mis muertos

yo soy aquello que he andado

yo soy aquello que he amado

si me preguntas qué tengo te diré que todo es prestado

no tengo nada, solo soy

y yo soy solo como estoy

si estoy amando soy rico

y si no pobre yo voy

Jo també vull ser una mica així!

Aquí la pots escoltar:

Alguna cosa hem de fer, Míriam

Ja fa temps que econòmicament pinten bastos. A curt termini no sembla que hagi de millorar gaire, i més enllà ja ho veurem. Però el cert és que estem tan acostumats a escoltar notícies dolentes que, massa sovint, semblem immunitzats, i els números econòmics que llegim dia sí i dia també els trobem massa freds i no ens afecten massa. Però, com sol ser habitual, les crisis econòmiques acaben tenint conseqüències socials, i ens afecten més quan alguna d'aquestes conseqüències ens toca de prop.

Fa un parell de setmanes, per la Festa Major, vaig donar un tomb per les diverses exposicions que, com cada any, es poden visitar a diferents locals de Santa Coloma. A Cal Nialet hi havia una exposició de fotografies en commemoració dels 30 anys del Centre Excursionista Queralt, unes escultures de fusta del Tomeu Montagut i la col·lecció “Petja. Memòria de la terra” de Míriam Rialp. Com a presentació de les 16 peces que formen aquesta col·lecció, la Míriam hi va posar el que podeu veure en aquesta fotografia:

Vaig relacionar aquesta frase, no sé si encertadament, amb els efectes socials dels que parlava abans. Alguna cosa estem fent malament si els nostres joves tenen aquesta percepció; i no crec que sigui una particularitat de Santa Coloma, em temo que deu ser bastant generalitzat. Segurament el que cal fer és molt complexe, tot un repte que hauríem de plantejar-nos d'anar fent pas a pas: parlar del que passa està molt bé per ajudar a despertar-nos però no és suficient, després cal llevar-se i caminar.

“Sóc d'un lloc

on no hi vull tornar.

No per manca de bellesa,

sinó per falta

d'oportunitats”.

Alguna cosa hem de fer, Míriam!

PD: podeu seguir l'obra de la Míriam clicant aquí.

La vida de tant en tant et fa regals

Anem tan capficats amb les nostres preocupacions absurdes del dia a dia que no ens adonem que la vida cada dia ens fa regals. 

A principis del mes de juliol vaig concertar una cita amb una persona, i com que la memòria no és el meu fort m'ho vaig apuntar a l'agenda, tal com faig habitualment. La cita era per tres o quatre dies després, de manera que vaig buscar la data corresponent per anotar-ho i em vaig trobar amb una sorpresa: en aquell dia no hi havia cap anotació de reunió ni cap recordatori de feina, que és el que habitualment hi trobo, sinó que només hi havia escrita aquesta frase: “la vida de tant en tant et fa regals”.

No recordava quan l'havia escrit ni per quin motiu, i em va sorprendre. No crec que fos cap revelació ni cap senyal de ves a saber què. Simplement vaig pensar que era només una casualitat: segurament algun dia de feia temps devia haver llegit aquesta frase en algun lloc i la vaig apuntar a l'agenda a un dia qualsevol, i allà es va quedar. Vaig pensar que potser seria una bona idea aprofitar aquesta casualitat i des d'aquell moment i fins el dia i hora de la cita anar observant allò que la vida m'anava regalant. El cert és que en vaig trobar bastants de regals, molts dels quals no me n'hauria ni adonat si no fos pel fet que em vaig proposar pensar en ells i donar-los valor. Potser això va fer que la meva actitud durant els següents dies canviés i fos més positiva: veia més oportunitats que preocupacions.

Si repasso el dia d'ahir, per exemple, em trobo almenys amb tres regals que em va fer la vida. No calen grans regals per alegrar-nos el dia, només aquelles petites coses que ens fan feliços. Potser a partir d'ara, de tant en tant, a l'agenda hi escriure aquesta frase: la vida de tant en tant et fa regals. I quan me la trobi pensaré que l'actitud i la forma d'encarar les situacions a la vida ens les fa percebre d'una determinada manera, i que fer-ho en positiu ens fa veure les oportunitats, i que si ens hi fixem ens adonarem que cada dia la vida ens fa regals. Valorar-los i estar-ne agraïts depèn de cadascú.