Fa
un parell de setmanes, per la Festa Major, vaig donar un tomb per les
diverses exposicions que, com cada any, es poden visitar a diferents
locals de Santa Coloma. A Cal Nialet hi havia una exposició de
fotografies en commemoració dels 30 anys del Centre Excursionista
Queralt, unes escultures de fusta del Tomeu Montagut i la col·lecció
“Petja. Memòria de la terra” de Míriam Rialp. Com a presentació
de les 16 peces que formen aquesta col·lecció, la Míriam hi va posar el que podeu veure en aquesta fotografia:
Vaig
relacionar aquesta frase, no sé si encertadament, amb els efectes
socials dels que parlava abans. Alguna cosa estem fent malament si
els nostres joves tenen aquesta percepció; i no crec que sigui una
particularitat de Santa Coloma, em temo que deu ser bastant
generalitzat. Segurament el que cal fer és molt complexe, tot un repte
que hauríem de plantejar-nos d'anar fent pas a pas: parlar del que
passa està molt bé per ajudar a despertar-nos però no és
suficient, després cal llevar-se i caminar.
“Sóc d'un lloc
on no hi vull tornar.
No per manca de bellesa,
sinó per falta
d'oportunitats”.
Alguna
cosa hem de fer, Míriam!
PD:
podeu seguir l'obra de la Míriam clicant aquí.
3 comentaris:
Doncs si, alguna cosa hem de fer!
Jo mitjançant l'art, intento explicar els meus sentiments sobre les coses, les problemàtiques que m'envolten i em preocupen, fent així també, reflexionar a aquelles persones que vulguin entendre el que explico. Es un granet de sorra molt petit i individual, jo només mostro el meu punt de vista, però crec que per canviar les coses hem de fer pinya. Les masses de gent pensant i ben organitzada poden aconseguir moltes coses, només ens falta perdre la por.
Moltes gràcies per a nombrar-me i donar-me la oportunitat de parlar de la meva obra en el teu blog.
Míriam.
De res Míriam, gràcies a tu per transmetre-ho en la teva obra. Jo la veritat és que d'art en sé ben poca cosa; però tant se val, hi ha obres o peces que em diuen coses i n'hi ha que no, i el teu missatge em va arribar i per això he fet aquest escrit, tal com ho penso, tal com raja.
És molt important tenir en compte tots els punts de vista, i tot i que a les persones entendre als demés es de les coses que ens resulta més difícil cal seguir intentant-ho.
Espero que continuïs compartint els teus punts de vista.
Gràcies
Toni
Hola Antoni,
Parlant d'oportunitats. També vaig veure l'exposició. També m'agrada molt anar d'excursió però m'agrada trobar-ho net i cuidat i nosaltres tenim casa nostra descuidat.
Com tu saps, perque n'has parlat en el teu bloc moltes vegades, cosa que t'agraeixo, del proyecte de desbrossar l'aqüeducte, molí nou i arreglar els marges de pedra seca que hi ha prop de la Capelleta de Sant Magí no te seguiment, no hi ha gent, necessitem voluntaris que s'engresquin en el proyecte, poden sortir oportunitats de treball.
Propera jornada de treball dissabte 22 de setembre a les nou del matí al peu de l'aqüeducte. Es vol ampliar l'horari a la tarda a partir de les 6 per si no va ve al matí.
És una oportunitat als que estimem la natura per començar-la a cuidar i donar importància al treball dels nostres antepassats.
Hi ha molta feina a fer.
Gràcies,
Publica un comentari a l'entrada