dilluns, 10 de setembre del 2012

Alguna cosa hem de fer, Míriam

Ja fa temps que econòmicament pinten bastos. A curt termini no sembla que hagi de millorar gaire, i més enllà ja ho veurem. Però el cert és que estem tan acostumats a escoltar notícies dolentes que, massa sovint, semblem immunitzats, i els números econòmics que llegim dia sí i dia també els trobem massa freds i no ens afecten massa. Però, com sol ser habitual, les crisis econòmiques acaben tenint conseqüències socials, i ens afecten més quan alguna d'aquestes conseqüències ens toca de prop.

Fa un parell de setmanes, per la Festa Major, vaig donar un tomb per les diverses exposicions que, com cada any, es poden visitar a diferents locals de Santa Coloma. A Cal Nialet hi havia una exposició de fotografies en commemoració dels 30 anys del Centre Excursionista Queralt, unes escultures de fusta del Tomeu Montagut i la col·lecció “Petja. Memòria de la terra” de Míriam Rialp. Com a presentació de les 16 peces que formen aquesta col·lecció, la Míriam hi va posar el que podeu veure en aquesta fotografia:


Vaig relacionar aquesta frase, no sé si encertadament, amb els efectes socials dels que parlava abans. Alguna cosa estem fent malament si els nostres joves tenen aquesta percepció; i no crec que sigui una particularitat de Santa Coloma, em temo que deu ser bastant generalitzat. Segurament el que cal fer és molt complexe, tot un repte que hauríem de plantejar-nos d'anar fent pas a pas: parlar del que passa està molt bé per ajudar a despertar-nos però no és suficient, després cal llevar-se i caminar.

“Sóc d'un lloc
on no hi vull tornar.
No per manca de bellesa,
sinó per falta
d'oportunitats”.

Alguna cosa hem de fer, Míriam!

PD: podeu seguir l'obra de la Míriam clicant aquí.

3 comentaris:

Míriam Rialp Bonet ha dit...

Doncs si, alguna cosa hem de fer!
Jo mitjançant l'art, intento explicar els meus sentiments sobre les coses, les problemàtiques que m'envolten i em preocupen, fent així també, reflexionar a aquelles persones que vulguin entendre el que explico. Es un granet de sorra molt petit i individual, jo només mostro el meu punt de vista, però crec que per canviar les coses hem de fer pinya. Les masses de gent pensant i ben organitzada poden aconseguir moltes coses, només ens falta perdre la por.

Moltes gràcies per a nombrar-me i donar-me la oportunitat de parlar de la meva obra en el teu blog.

Míriam.

toni rius ha dit...

De res Míriam, gràcies a tu per transmetre-ho en la teva obra. Jo la veritat és que d'art en sé ben poca cosa; però tant se val, hi ha obres o peces que em diuen coses i n'hi ha que no, i el teu missatge em va arribar i per això he fet aquest escrit, tal com ho penso, tal com raja.
És molt important tenir en compte tots els punts de vista, i tot i que a les persones entendre als demés es de les coses que ens resulta més difícil cal seguir intentant-ho.
Espero que continuïs compartint els teus punts de vista.
Gràcies
Toni

Fina Malet. ha dit...

Hola Antoni,
Parlant d'oportunitats. També vaig veure l'exposició. També m'agrada molt anar d'excursió però m'agrada trobar-ho net i cuidat i nosaltres tenim casa nostra descuidat.
Com tu saps, perque n'has parlat en el teu bloc moltes vegades, cosa que t'agraeixo, del proyecte de desbrossar l'aqüeducte, molí nou i arreglar els marges de pedra seca que hi ha prop de la Capelleta de Sant Magí no te seguiment, no hi ha gent, necessitem voluntaris que s'engresquin en el proyecte, poden sortir oportunitats de treball.
Propera jornada de treball dissabte 22 de setembre a les nou del matí al peu de l'aqüeducte. Es vol ampliar l'horari a la tarda a partir de les 6 per si no va ve al matí.
És una oportunitat als que estimem la natura per començar-la a cuidar i donar importància al treball dels nostres antepassats.
Hi ha molta feina a fer.
Gràcies,