En un escrit de fa
algunes setmanes, les coses que ens fan feliços, algú de
forma anònima va escriure en un comentari aquest proverbi hindú:
“Només posseeixes allò que no pots perdre en un naufragi”. Em
va fer pensar en la diferència entre el tenir i el ser, i com a
vegades ens confonem i no ens adonem del que realment és important.
Crec que a tothom li arriba el moment en que s'adona que el que el fa
feliç és el que és i no el que té; potser per això en un
naufragi podem perdre tot el que tenim (allò material) però no el
que som (allò no material).
I em va fer pensar
també en una cançó que m'agrada molt que es diu “Yo
soy” de la “troba kung-fú”, que diu:
yo soy
aquellos con los que ando
aquellos
que aguantan el peso de mis temores
mis
dolores, mis ansias, mis miedos
yo soy mis
vivos
yo soy mis muertos
yo soy mis muertos
yo soy
aquello que he andado
yo soy
aquello que he amado
si me
preguntas qué tengo te diré que todo es prestado
no tengo
nada, solo soy
y yo soy
solo como estoy
si estoy
amando soy rico
y si no pobre yo voy
y si no pobre yo voy
Jo també vull ser una mica
així!
Aquí la pots escoltar:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada