El color de la neu

Avui s'ha acabat l'hivern, he recordat la última nevada, i mirant fotografies m'he fixat en una curiositat, el color de la neu.

Tal com es pot veure a la fotografia el paisatge queda ben bonic (en aquest cas es tracta dels afores de Santa Coloma el passat 23 de febrer), però després de 10 dies de la nevada el que queda és el que es pot veure a les dues fotografies de sota.

Als afores del poble la neu continua tenint més o menys el mateix color que tenia el primer dia, però si mirem els munts de neu que queden pels carrers veurem que el color va canviant substancialment dia rere dia. Amb un parell de dies ja és ben gris, i cada dia es torna més fosca, més ennegrida, més bruta. Aquest canvi deu ser per diferents motius, però segurament hi té molta influència els fums dels vehicles que circulen pels carrers i la contaminació que van deixant anar pel tub d'escapament. Els gasos i les partícules que deixen anar estan a l'aire i poc a poc es van dipositant al terra (quan no hi ha neu no ens n'adonem perquè tot és gris i fosc), però també els anem respirant. Dubto que el que va a parar al nostres nas, boca, coll i pulmons sigui massa bo per a la salut si deixa aquest rastre al terra i aquest color a la neu.

De fet, la neu el que fa és posar-nos un mirall al davant per a què ens adonem del color de les nostres accions: grises, fosques i brutes. Altra cosa és si ho volem veure o no.