Hi ha coses que no són raonables,
però a vegades a la vida és necessari fer-les.
Sóc l'Antoni Rius Carrasco. Vaig néixer i visc a Santa Coloma de Queralt (Baixa Segarra). Sóc el que menjo, el que llegeixo, el que comparteixo, el que sembro, el que faig, ... però sobretot SÓC EL QUE PENSO.
dijous, 2 de març del 2017
dimecres, 28 de desembre del 2016
Per acabar i recomençar, Bauman i la felicitat
Acabo
l'any i recomenço el blog, després de molt de temps sense escriure-hi,
repassant una entrevista a Zygmunt Bauman que vaig llegir fa algun temps
i he rellegit ara.
En
aquesta entrevista la resposta a la primera pregunta ja indica que
estem davant d'un personatge que probablement valdrà la pena escoltar.
La resposta és: "si us plau menja una mica... necessito temps per
pensar".
I
després parla de molts temes i diu coses molt interessants, però ara em
vull quedar amb aquesta resposta respecte a la qüestió de com ser
feliços en el món actual:
"Lo primero, he de admitir que hay muchas formas de ser feliz. Y hay
algunas que ni siquiera probaré. Pero sí que sé que, sea cual sea tu rol
en la sociedad actual, todas las ideas de felicidad siempre acaban en una tienda.
El reverso de la moneda es que, al ir a las tiendas para comprar
felicidad, nos olvidamos de otras formas de ser felices como trabajar
juntos, meditar o estudiar."
Si
bé és cert que potser per molta gent la felicitat acaba en una botiga, o
davant d'un bon menjar en un restaurant, jo no estic d'acord en que
totes les idees de felicitat acabin sempre així. Ell segurament n'és un
exemple, i hi ha molta gent que troba la felicitat d'alguna de les
altres formes que ell mateix comenta.
En qualsevol cas cadascú la troba o la busca com bonament pot.
Per si us interessa, aquí us deixo l'enllaç a l'entrevista.
divendres, 2 de gener del 2015
Tornarem a començar
Bé, doncs ja estem a dos de Gener, fa dos dies que vam fer bons nous propòsits i vam exclamar «quanta raó!» quan llegíem «no esperis que el món canvii, canvia tu» o «no demanis un any nou diferent, siguis tu diferent». Ahir encara ens ho crèiem. I avui els de baix continuen queixant-se i donant la culpa de tot als de dalt, i els de dalt continuen queixant-se i donant la culpa de tot als de baix, i els del mig continuen queixant-se i donant la culpa de tot als de dalt, als de baix i als del costat. I d'aquí a 363 dies tornarem a fer bons nous vells propòsits, i d'aquí a 364 dies encara ens els creurem, i d'aquí a 365 dies, després de donar una volta sencera al Sol, tornarem a començar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)