Si som lo que sembrem (http://www.somloquesembrem.org/), i també som el que llegim (http://criticaliteraria.wordpress.com/), i també som el que fem (http://somosloquehacemos.es/), i segur que també som el que mengem (http://www.somelquefem.cat/somelquemengem/index.php), potser també podríem dir que som el que bevem, el que respirem, el que vivim, el que semblem, el que comprem, el que compartim, ...
Som la suma de molt, i cap no és la suma de tots.
Però si n'hi ha algun d'encertat és que SOM EL QUE PENSEM.
I si no, sí que ho és que DEMÀ SEREM EL QUE AVUI PENSEM.
Som la suma de molt, i cap no és la suma de tots.
Però si n'hi ha algun d'encertat és que SOM EL QUE PENSEM.
I si no, sí que ho és que DEMÀ SEREM EL QUE AVUI PENSEM.
17 comentaris:
Olé!
M'agrada el títol...endavant i aquí tens un seguidor-opinador
Ramon MU
Doncs enhorabona i per molt de temps.
Mai hagués dit que n'erem tantes de coses, però va bé reflexionar-hi, sí.
Ta be !!!!!!!!!!!!!!!
icg
Bona idea per comunicar-nos amb una mica més de profunditat.
i quan tinc mals pensaments, què he de fer? Algú em pot contestar?
Molt bé, molt bé, gràcies a tots per participar. A veure si anem compartint pensaments entre tots plegats.
Ah, i els mals pensaments també hi caben aquí, algú respondrà.
Qué bueno! De todos y para todos.Una alegría que inicies un espacio para compartir, para desarrollar y para crecer.
Los "malos" pensamientos son ausencia de lo conocido como positivo. Es decir "yo sabía que saldría mal" o "siempre supe que no funcionaría", y tantos otros ejemplos. Pensar mal es generar ese mal pensamiento, en lugar de negarlo y decir: "No, yo no quiero este mal pensamiento, yo se que hay una verdad, y a ella me aferro". Buscar el buen pensamiento, el positivo, el constructivo, el que hace sonreír de corazón y no de sarcasmo. Que sea de provecho compartir la ilusión de hacer cada camino hasta nuestro destino.
Hola Gabriel, que alegria saber de ti después de tanto tiempo!. Espero que a toda la familia os vaya muy bien por Argentina. Ahora he descubierto tu blog y voy a seguirte, claro que sí.
Un abrazo muy grande
Doncs n'hi ha que diuen que quan pensem deixem de Ser. I per tant en realitat només Som quan deixem de pensar. Quan la ment deixa de fer soroll vaja. Embolica que fa fort...
Però seguint el fil que has iniciat. Sí que deu ser veritat que ens convertim en allò que pensem, però igualment en el que els altres pensen de nosaltres. Penso que tenim una gran responsabilitat sobre nosaltres mateixos, però també sobre els que ens envolten. Ja cal que gestionem bé els nostres pensaments perquè al final tot ho torcen.
Pep Solé
hola Toni m'encanta aquesta nova iniciativa, i realment tinc moltes experiencies sobre el tema, realment creem la nostra realitat en cada moment i amb cada pensament, el que pasa es que es molt dificil a vegades gestionar les nostres emocions i podem ser emportats per "huracans" emocionals en alguns moments.
No ens ensenyen inteligencia emocional a les escoles i crec que n'hauriem de saber tots una mica. El que se'n surt millor a la vida no es el més llest sino el que sap gestionar més be les seves emocions i les seves relacions personals, així s'arriba a Roma si cal.
Be m'enrrollo molt pero em sembla que va d'aixó una abraçada a tots
Cristina Bravo
Ei, moltes gràcies a tots pels comentaris. M'encanta que hi participeu i que parlem de tot.
Si voleu escriure alguna cosa i me l'envieu també us la publicaré. Em faria il.lusió...
Van sortint temes interessants.
toni
només dir-te que molt bé per la iniciativa...
bé, un altre dia ja intentaré compartir alguna cosa.
esther
bon any¡¡¡ obrar i pensar amb positiu ens ajuda a sentir-nos millor, més segurs, mes lliures i com no? mes feliços.
Vull obrir aquest pensament des del nivell personal al nivell local, és a dir a nivell de poble, de Santa Coloma de Queralt.
Aquí a Suïssa, he descobert un moviment, que segurament és més antic del que ens pensem, és diu "Sistema d'intercanvi local".
Sento que un del pensaments que tenim com a més nostres és: que a nivell de poble no podem fer res per millorar la nostra qualitat de vida, tot ens ho arreglen o ens ho espatllent, des de Barcelona, des de Madrid, des de Bruselles, des de EEUU... no podem fer gran cosa!
Aquest pensament l'hauriem de canviar radicalment: som nosaltres a nivell local els que podem millorar la nostra convivéncia, la nostra qualitat de vida,... no dic que sigui fàcil però sí que seria bo intentar-ho.
Escolta Toni, segur que aquest pensament t'agradarà... potser millor si t'ho explico un dia d'aquets en directe, que aquí m'enrollaria massa
una abraçada i bon 2012, una crisis forta també pot ser un bon moment per construir un futur més agradable.
Pero heu parlat d'alguna cosa? Dec ser un ignorant en la terra de la hipocresia
Hola Salva T, benvingut!
Potser no hem parlat de gran cosa, més aviat hem pensat, o a vegades divagat, què és del què es tracta.
Estàs convidat a participar sempre que vulguis
Salut!
Publica un comentari a l'entrada