Encara
no hem evolucionat prou com per considerar-nos del tot humans.
Si
això és cert, i també ho és que el món està en mans d'una
minoria, vol dir que el destí del planeta està en mans d'uns quants
que encara no són humans. El que tenim entre mans, la vida al
planeta, és prou important com per posar-nos tots a pensar-hi i
treballar-hi i no deixar-ho en mans d'uns quants insuficientment
evolucionats.
Encara
no som humans. Així de contundent és el títol del llibre que van
publicar el 2002 els antropòlegs Eudald Carbonell i Robert Sala.
Algunes
de les coses que expliquen en el llibre són realment difícils de
pair: per exemple la possibilitat que la igualtat entre homes i dones
es produeixi quan aquestes no hagin de tenir fills per perpetuar
l'espècie i es pugui fer fora del ventre matern, al laboratori. O
que la forma de millorar com espècie pot ser la modificació
genètica.
La
naturalesa humana és com és i ha anat evolucionant durant milions
d'anys. Som com som i la genètica, la cultura i els instints ens fan
actuar com actuem, és veritat, però mai abans en la història de la
humanitat havíem disposat d'una tecnologia i d'uns coneixements
globals com els que tenim ara. En el llibre s'explica
com els interessos tribals, les lluites fratricides, les
normes religioses o la manca de solidaritat entre comunitats prevalen
encara massa al nostre món i impedeixen una organització més
racional. Segons els propis autors encara és massa patent allò que
tenim de primats. El que ens farà humans definitivament és la
socialització de la tècnica, posar a l'abast de tothom la ciència,
la tecnologia i el coneixement. Ja en el seu anterior llibre, Planeta
humà, els mateixos autors afirmen que “la tècnica ens pot ajudar
a fer un futur diferent si la socialitzem i la posem al servei del
nou humanisme, el que ens ha de fer humans de forma objectiva”.
Jo penso que som una
espècie que, com totes, porta milions d'anys lluitant per la seva
supervivència, que no és poc, però hem d'arribar a un punt on hi
hagi alguna cosa més que la necessitat de sobreviure. Potser és que
estem en un moment on conflueixen l'evolució de milions d'anys i els
avenços tecnològics d'uns pocs segles, i hem de trobar el camí
comú que ens faci ser més humans.
Encara no som humans.
Eudald Carbonell i Robert Sala. Edicions 62.
Planeta humà. Eudald
Carbonell i Robert Sala. Ed. Empúries butxaca.
2 comentaris:
Caldria definir i consensuar el significat de "ser humans" o "ser humans del tot". Se suposa que hauria de voler dir viure harmònicament entre nosaltres i amb el planeta, resoldre les injustícies i ser equitatius, repartir els recursos i la riquesa (o socialitzar la pobresa, depèn de com es miri). No obstant, la direcció que portem no sembla aquesta. Veiem microiniciatives molt petites i localitzades però poc efectives.
Les ideologies que defensen aquesta "humanitat" estan esborrades i massacrades. Com es fa per aturar-se una mica, pensar i tornar a començar?
Completament d'acord amb tu Lluis, i molt difícil de respondre a la pregunta que formules.
No podem aturar-nos tal com està muntat el món avui en dia; bé, potser algú sí que pot, però no pas tots.
Però sí que podem pensar com podem fer per recomençar d'una altra forma que tingui més en compte els valors que comentes.
El fet que sigui molt difícil i tinguem moltes possibilitats de fracassar no pot aturar-nos en el nostre intent.
Publica un comentari a l'entrada