El pescador i el negociant

Fa algunes setmanes la Shan Ding va compartir un conte que fa pensar en el perquè d'algunes coses que passen en aquest món, de com els actes més senzills ens poden fer feliços sense necessitat de complicar-nos la vida. Si penséssim més en el que fem, el perquè i el que en traiem, potser tindríem una vida més senzilla i amb més sentit.

Més o menys diu així:

En un petit poble a la vora d'una platja de sorra fina hi vivia un pescador, en una caseta senzilla i acollidora. Cada matí sortia a pescar per menjar, feia la migdiada després de dinar  i gaudia de la seva família. Vivia tranquil i feliç.
Un dia se li va apropar un home vestit de forma elegant i li va dir:
- Bon dia, fa dies que l'observo i m'he adonat que cada dia pesca durant una hora.
El pescador li respongué:
- Sí senyor, així és.
- Però si vostè pesqués tot el matí podríeu pescar més i vendre-ho.
- I perquè ho he de fer?
- Perquè guanyaríeu més diners i podríeu comprar millor material i més barques per pescar més.
- I perquè ho he de fer?
- Jo us podria ajudar a trobar clients en mercats més llunyans, mercats internacionals, crearíeu una gran empresa multinacional, podríeu fer conserves, tindríeu més beneficis, seríeu més ric, podríeu viatjar on volguéssiu, anar als hotels més luxosos i menjar als millors restaurants.
- Però perquè ho he de fer?
- Podríeu ser un gran home de negocis, tenir influència, reconegut arreu, potser seríeu famós, podríeu invertir en grans negocis.
- D'acord, però i tot plegat per a què?
- Perquè arribaria un moment que tindríeu un imperi i finalment podríeu gaudir de la resta de la vostra vida, us podríeu comprar una casa vora una platja de sorra fina, fer una migdiada acompanyat per la marinada i gaudir de la família.
- Ah ja ho entenc, tot plegat era per això!!!!


L'ambició sense sentit no et farà ser més feliç, i de res serveix tenir-ho tot si no se saben valorar les petites coses del dia a dia.
La felicitat està en saber valorar el que la vida et regala cada dia.


Gràcies Shan

Una economia per a les persones

Fa uns quants anys, potser era el 2008, quan va començar la crisi financera als Estats Units d'Amèrica, la premsa es va fer molt de ressò que els caps dels governs dels estats més importants del mon proposaven la refundació del capitalisme.  No sé ben bé a que es referien però sí que sé en què ha acabat: res de res. Per sort, mentrestant hi ha gent que pensa en un futur millor i treballa per aconseguir-lo.

El passat 10 d'Abril, al programa Singulars del Canal33, el Jaume Barberà va entrevistar l'economista Christian Felber per parlar de l'economia del bé comú. Us el recomano, és molt interessant. Una economia basada en valors com la confiança, la cooperació, la solidaritat, el compartir, el reconeixement; ummm, això potser sí que és una mena de refundació del capitalisme. Tant de bo en el futur l'economia tingui en compte aquest concepte del bé comú.

Per altra banda, l'economista Bruce Nussbaum parla en un article titulat “4 raons per les quals el futur del capitalisme és local, de petita escala i independent” del que anomena “Indie capitalism” (capitalisme independent o alternatiu?). Aquest capitalisme diferent està emergint en molts llocs del mon i té segons Nussbaum les següents característiques:

• és local i es preocupa de la comunitat i la feina.
  
• els bons productes són els que fan aprop la gent que coneixes.
  
• està basat en la societat, no en els negocis.
  

• a la gent li agrada saber d'on venen les coses que compra i quina història hi ha al darrera.
  
• convé fabricar menys coses de més qualitat i utilitat.
  
• reutilitzar i compartir té valor.
  
• autenticitat és la marca que diferencia els productes.
  

Christian Felber i el seu grup imaginen un nou marc econòmic, diferent del que tenim ara. Bruce Nussbaum i el seu grup constaten en els seus estudis aquests petits grans canvis que ja estan passant. Ambdós dibuixen el camí cap a una economia de la creació en front d'una economia del consum. Una economia amb una sensibilitat diferent.

Jo hi crec: una bona part del sistema econòmic productiu ha de ser local, a petita escala i independent.

Enllaç a l'entrevista a Christian Felber. Clica aquí.
Enllaç a l'article de Bruce Nussbaum. Clica aquí.

A vegades ens en sortim

Els temps estan canviant, les incerteses ens creen dubtes, moltes de les notícies que ens arriben són inquietants, i hi ha qui pensa que no ens en sortirem. Però de sobte, en algun moment, en algun lloc, passa alguna cosa. Els Manel ho expressen molt bé: “A vegades contra tot pronòstic una gran bestiesa capgira allò que crèiem lògic tot fent evident que per un moment ens en sortim”.

Dissabte passat a la presentació de Santa Coloma en transició vam viure un moment d'aquests. La Laia, la Mònica i la Núria, una bona representació dels alumnes i professorat de l'institut i molta gent de Santa Coloma vam viure un moment d'aquests que fan pensar que ens en sortim. Una imatge d'aquest moment la pots veure clicant aquí.

 

I aquest és el símbol del moment, que la Laia, la Mònica i la Núria s'han inventat per fer-nos adonar que estem en transició.

t_tt Els tres dits són les tres tes: The Transition Towns.

I aquestes són la Mònica, la Laia i la Núria amb el seu símbol.

Si és veritat que som el que pensem, i jo ho crec fermament, ara que els nostres pensaments són positius ho hem d'aprofitar per fer-nos més forts. Els temps estan canviant; sabrem estar a l'alçada?
Des de Santa Coloma en transició hi posarem tot el que puguem i sapiguem per a que tot això doni fruits. És un repte, ara comença la feina, però no n'hem de tenir cap dubte: entre tots farem el canvi que necessitem.

Definitivament, a vegades una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim. Aquí els Manel ho diuen amb molt més art: clica aquí per veure el video de la cançó