dilluns, 2 de gener del 2012

El mestre Swami també és el què pensa

Fa algun temps un bon amic em va fer arribar un bocí de La Vanguardia amb una entrevista al mestre Swami Parthasarathy1, pensador hindú fundador de la filosofia Vedanta2, on deia que no val la pena queixar-se tant, que els problemes no són culpa dels demés sinó que són a dins nostre i nosaltres en som la solució. Segons el mestre Swami com més drets ens creiem que tenim, més motius de queixa tindrem quan no els aconseguim, perquè sempre pensarem que és algú altre qui no ens els ha donat. Així deixem de tenir el control de nosaltres mateixos per passar a dependre d’altres, la qual cosa ens fa infeliços. No podem deixar la responsabilitat de les nostres vides sobre els altres; hauria de ser cadascú de nosaltres qui decidís sobre la satisfacció d’un mateix. Si en lloc de preocupar-nos per reclamar ens preocupem per donar, recuperarem el control de la nostra existència perquè donar només depèn de tu però rebre depèn dels altres.
I jo, que demà vull ser el què avui penso, no em vull limitar a queixar-me, vull proposar; no em vull limitar a demanar, vull donar; no em vull limitar a reivindicar, vull construir. Per això primer he de pensar, i després imaginar, i després fer, i finalment, ser prou generós per donar. Podem estar ben segurs que, si ho fem així, ens sentirem més plens pel què donem què pel que rebem.
Actualment, en el nostre món, aquesta manera de pensar del mestre Swami no és el què més es porta. Potser hauríem de canviar la nostra manera de pensar perquè si pensem com sempre, agafarem els camins de sempre, i arribarem al lloc de sempre.
Vols anar a un altre lloc? Pensa diferent.


16 comentaris:

Anònim ha dit...

Després d'un primer cop d'ull crec que ho subscriuria del tot. Però hi pensaré.

Gràcies

Joamo

Anònim ha dit...

Jaume martell gassó ha dit...
Vull obrir aquest pensament des del nivell personal al nivell local, és a dir a nivell de poble, de Santa Coloma de Queralt.
Aquí a Suïssa, he descobert un moviment, que segurament és més antic del que ens pensem, és diu "Sistema d'intercanvi local".
Sento que un del pensaments que tenim com a més nostres és: que a nivell de poble no podem fer res per millorar la nostra qualitat de vida, tot ens ho arreglen o ens ho espatllent, des de Barcelona, des de Madrid, des de Bruselles, des de EEUU... no podem fer gran cosa!

Aquest pensament l'hauriem de canviar radicalment: som nosaltres a nivell local els que podem millorar la nostra convivéncia, la nostra qualitat de vida,... no dic que sigui fàcil però sí que seria bo intentar-ho.
Escolta Toni, segur que aquest pensament t'agradarà... potser millor si t'ho explico un dia d'aquets en directe, que aquí m'enrollaria massa
una abraçada i bon 2012, una crisis forta també pot ser un bon moment per construir un futur més agradable.

toni rius ha dit...

Hola Jaume,

tens molta raó en el què dius.
La solució dels problemes l'hem de buscar nosaltres sense esperar que ens ho donin tot fet. Els moviments "Transition towns" (pobles en transició), que és el què estem mirant de tirar endavant a Santa Coloma, va precisament en aquesta direcció. Algun dia d'aquests dedicaré els escrits que faci en aquest blog a aquest moviment perquè em sembla molt i molt interessant. Ja en parlarem i segur que trobarem coses a fer!
Serà molt interessant conèixer el què s'està fent a Suïssa i aprendre de les seves experiències.

Moltes gràcies per escriure i col.laborar en aquest blog.
Et desitjo també un gran any 2012.
I molts records als suïssos i les suïsses.
Toni

Iris ha dit...

Un cop vaig llegir una frase que havia dit algú i sempre miro d'aplicar-la al dia a dia, era semblant a això: Si no vivim com pensem, acabem pensant com vivim.

toni rius ha dit...

Molta raó, Iris, molta raó.

Gràcìes

Anònim ha dit...

Serem el que pensem, però penso que probablament no actuem com pensem. Penso o crec que les pors ens fan actuar d'una altra manera.

DSC

toni rius ha dit...

Gràcies DSC
També és molt veritat, i si això ho lliguem amb la reflexió de l'Iris em fa pensar que ens queda a cadascú de nosaltres molt camí mental per recórrer:
si és per por que no actuem com pensem i el què fem ens canvia la manera de pensar, llavors és per por que acabem pensant com pensem.
És un cercle molt complexe, i com que a més a més ens condiciona l'entron, doncs difícil de resoldre.

Hi continuarem pensant. Salut!

Anònim ha dit...

Hola Toni,
M'han agradat molt aquestes paraules i pensaments que has volgut compartir amb nosaltres. Són molt positius i encoratjadors perquè ens donen la possibilitat de ser feliços independentment de l'entorn. Els subscric totalment, tot i que moltes vegades costa de portar-ho a terme i la velocitat en què vivim ens impedeix de pensar-hi suficientment.
També hi reflexionaré i miraré d'aplicar-ho.
Bon any 2012, tot està per construir!
Rita

toni rius ha dit...

Gràcies Rita.
Bon any a tota la família. Records.
Toni

Gerard ha dit...

L'he llegit d'una entrevista a un diari. El meu petit gra de sorra:

Epictet: no ens afecta el que ens passa sinó el que ens diem sobre el que ens passa.

David ha dit...

Efectivament, Toni, som el que pensem; però també hem de pensar el que som, analitzar-nos, i pensar el que volem ser. En aquests temps que vivim ( i sembla que va per llarg) hem de pensar-nos molt, repensar-nos i buscar la millor manera de transmetre positivisme als que ens envolten. Tal i com proposes en l'article de les viles en transició, entre tots podem fer molt per canviar el moment. A Santa Coloma, una vila de dimensions petites, hi podem treballar en aquesta línia, només cal plantejar-ho, canviar i d'aquí uns anys, recordarem els inicis d'un canvi que va fer mudar les nostres vides. Ànims i, només que hi estigui estones, compta amb mi!

toni rius ha dit...

Hola David,
gràcies per comentar i per oferir-te.
Persones optimistes com tu calen sempre.
Ets molt benvingut a SAnta Coloma en transició.

Toni

Anònim ha dit...

Enhorabona pel blog i ànims! T'afegeixo un link que crec molt interessant. Hi trobareu conferències realment inspiradores: http://www.ted.com/

toni rius ha dit...

Moltes gràcies anònim.
Conec algunes de les conferències del link ted.com i n'hi ha que sí que són realment bones i inspiradores. Ara en recordo una del Ken Robinson sobre la creativitat que em va agradar. El Rob Hopkins, iniciador del moviment transition towns, també n'ha fet alguna de xerrada en les convencions de TED.com
Algun dia dedicaré un escrit a algun d'aquests temes.
Estàs convidat a participar sempre que vulguis en el blog, comentar i compartir tot el què vulguis.

Toni

Pilar Calçada i Balcells ha dit...

Hola a tothom,

Tal com vam parlar l'altre dia tot passejant amb el Toni i la Lali camí de Montargull...

Aprofito aquest suport de blog per anotar quatre eines en moviment que podrien ajudar a cuidar el pensament compartit i per tant la visió de la nostra estimada vil·la en transició:

La permacultura: http://www.permacultura-es.org/index.php

La facilitació de tallers: http://www.mediacionambiental.com/cat/que-oferim/qualitat-democratica-i-participacio/facilitacio-de-tallers/

Projecte el Camí: http://www.youtube.com/watch?v=IhnTQYhHrGk

Moneda social i xarxes d'intercanvi:
https://cooperativa.ecoxarxes.cat/
el cas del Montseny:http://www.ecoseny.net/

Bé, si cal algun aclariment, ací em teniu.
Mentrestant: mentre vaig cuidant el pensament, procuro farcir-lo de bones accions i bona vibració!


Pilar Calçada

toni rius ha dit...

Hola Pili,

moltes gràcies pel comentari, per les idees i pels enllaços amb aquestes informacioms. Amb el teu permís copio aquest comentari a un escrit més recent i en faré més difusió.

Ens veiem