Envàs, d'on vens?

Sovint són més interessants les preguntes que les respostes. Si la pregunta no és pertinent, la resposta serà intranscendent. "Envàs, on vas?" és una pregunta errònia, la correcta és "envàs, d'on véns?". Crec que la resposta a la pregunta d'on han d'anar als envasos no pot ser del tot correcta si abans no hem respost correctament a la pregunta d'on vénen.

D'on vénen els envasos? Vénen de la comoditat. De la comoditat dels productes d'un sol ús (és molt fàcil llençar en lloc de rentar i reutilitzar), de les begudes envasades que consumim i després ens desentenem de l'envàs, de la comoditat de vendre-ho o comprar-ho tot envasat, de la comoditat de llençar en lloc de retornar envasos. Els envasos vénen de deixar d'utilitzar cistelles i substituir els productes de tota la vida per bosses de plàstic, llaunes, tetrabrics, esprais, vidre no retornable, tot tipus de plàstics, etc. Tot molt còmode!. Tan còmode i tan pràctic que quan ens hem adonat que estàvem acumulant muntanyes gegantines de residus ens hem hagut de replantejar-ho i preguntar-nos "envàs, on vas?". Ves per on, allò que semblava tan còmode ens ha acabat complicant la vida, i a més a més és més car i més brut.

Durant aquestes darreres setmanes la campanya publicitària “envàs, on vas?” ha tingut la virtut de fer entrar en les converses de molta gent el tema dels residus, i de la polèmica generada per aquesta campanya se n'ha fet molt ressò la premsa. En podeu veure un resum aquí, o en els articles d'opinió de Ramon Folch o de José Luis Gallego. 
Segons la meva opinió la campanya té dos defectes importants:

1) Sembla que el seu objectiu no és reduir el nombre de residus que generem, sinó reduir el cost de la seva gestió. I el problema que hauríem d'afrontar és el de minimitzar-ne la quantitat.

2) Sembla que el principal problema és que al contenidor dels envasos hi van molts residus que no hi haurien d'anar (plàstics que no són envasos, joguines, metalls, vidre no adequat, ...). La realitat però és que el problema no és allò que va al contenidor d'envasos i no hi hauria d'anar, sinó que el problema és allò que no hi va i hi hauria d'anar: la major part dels envasos (més de la meitat) no hi van i acaben en abocadors o incineradores en lloc de ser reciclats. O encara pitjor, apareixen llençats per tot arreu: boscos, camins, rius, mar, ...

Així que, segons sembla, amb el sistema actual de recollida d'envasos difícilment reduirem la quantitat de residus que generem, i tampoc augmentarem la quantitat que en reciclem. Per això hi ha sobre la taula propostes de sistemes més eficaços (ja en funcionament en altres països); un d'aquests sistemes és el sistema de devolució, dipòsit i retorn (SDDR), del qual en podeu trobar més informació a la web de retorna. Aquest sistema em sembla més eficaç, més sostenible i amb les responsabilitats més repartides. Perquè no oblidem que en el fons la comoditat de la que parlàvem en realitat amaga una manca de responsabilitat.