dilluns, 30 d’abril del 2012

El pescador i el negociant

Fa algunes setmanes la Shan Ding va compartir un conte que fa pensar en el perquè d'algunes coses que passen en aquest món, de com els actes més senzills ens poden fer feliços sense necessitat de complicar-nos la vida. Si penséssim més en el que fem, el perquè i el que en traiem, potser tindríem una vida més senzilla i amb més sentit.

Més o menys diu així:

En un petit poble a la vora d'una platja de sorra fina hi vivia un pescador, en una caseta senzilla i acollidora. Cada matí sortia a pescar per menjar, feia la migdiada després de dinar  i gaudia de la seva família. Vivia tranquil i feliç.
Un dia se li va apropar un home vestit de forma elegant i li va dir:
- Bon dia, fa dies que l'observo i m'he adonat que cada dia pesca durant una hora.
El pescador li respongué:
- Sí senyor, així és.
- Però si vostè pesqués tot el matí podríeu pescar més i vendre-ho.
- I perquè ho he de fer?
- Perquè guanyaríeu més diners i podríeu comprar millor material i més barques per pescar més.
- I perquè ho he de fer?
- Jo us podria ajudar a trobar clients en mercats més llunyans, mercats internacionals, crearíeu una gran empresa multinacional, podríeu fer conserves, tindríeu més beneficis, seríeu més ric, podríeu viatjar on volguéssiu, anar als hotels més luxosos i menjar als millors restaurants.
- Però perquè ho he de fer?
- Podríeu ser un gran home de negocis, tenir influència, reconegut arreu, potser seríeu famós, podríeu invertir en grans negocis.
- D'acord, però i tot plegat per a què?
- Perquè arribaria un moment que tindríeu un imperi i finalment podríeu gaudir de la resta de la vostra vida, us podríeu comprar una casa vora una platja de sorra fina, fer una migdiada acompanyat per la marinada i gaudir de la família.
- Ah ja ho entenc, tot plegat era per això!!!!


L'ambició sense sentit no et farà ser més feliç, i de res serveix tenir-ho tot si no se saben valorar les petites coses del dia a dia.
La felicitat està en saber valorar el que la vida et regala cada dia.


Gràcies Shan

dimarts, 24 d’abril del 2012

Una economia per a les persones


Fa uns quants anys, potser era el 2008, quan va començar la crisi financera als Estats Units d'Amèrica, la premsa es va fer molt de ressò que els caps dels governs dels estats més importants del mon proposaven la refundació del capitalisme.  No sé ben bé a que es referien però sí que sé en què ha acabat: res de res. Per sort, mentrestant hi ha gent que pensa en un futur millor i treballa per aconseguir-lo.

El passat 10 d'Abril, al programa Singulars del Canal33, el Jaume Barberà va entrevistar l'economista Christian Felber per parlar de l'economia del bé comú. Us el recomano, és molt interessant. Una economia basada en valors com la confiança, la cooperació, la solidaritat, el compartir, el reconeixement; ummm, això potser sí que és una mena de refundació del capitalisme. Tant de bo en el futur l'economia tingui en compte aquest concepte del bé comú.

Per altra banda, l'economista Bruce Nussbaum parla en un article titulat “4 raons per les quals el futur del capitalisme és local, de petita escala i independent” del que anomena “Indie capitalism” (capitalisme independent o alternatiu?). Aquest capitalisme diferent està emergint en molts llocs del mon i té segons Nussbaum les següents característiques:
  • és local i es preocupa de la comunitat i la feina.
  • els bons productes són els que fan aprop la gent que coneixes.
  • està basat en la societat, no en els negocis.
  • a la gent li agrada saber d'on venen les coses que compra i quina història hi ha al darrera.
  • convé fabricar menys coses de més qualitat i utilitat.
  • reutilitzar i compartir té valor.
  • autenticitat és la marca que diferencia els productes.

Christian Felber i el seu grup imaginen un nou marc econòmic, diferent del que tenim ara. Bruce Nussbaum i el seu grup constaten en els seus estudis aquests petits grans canvis que ja estan passant. Ambdós dibuixen el camí cap a una economia de la creació en front d'una economia del consum. Una economia amb una sensibilitat diferent.
Jo hi crec: una bona part del sistema econòmic productiu ha de ser local, a petita escala i independent.

Enllaç a l'entrevista a Christian Felber. Clica aquí.
Enllaç a l'article de Bruce Nussbaum. Clica aquí.

dijous, 19 d’abril del 2012

A vegades ens en sortim


Els temps estan canviant, les incerteses ens creen dubtes, moltes de les notícies que ens arriben són inquietants, i hi ha qui pensa que no ens en sortirem. Però de sobte, en algun moment, en algun lloc, passa alguna cosa. Els Manel ho expressen molt bé: “A vegades contra tot pronòstic una gran bestiesa capgira allò que crèiem lògic tot fent evident que per un moment ens en sortim”.

Dissabte passat a la presentació de Santa Coloma en transició vam viure un moment d'aquests. La Laia, la Mònica i la Núria, una bona representació dels alumnes i professorat de l'institut i molta gent de Santa Coloma vam viure un moment d'aquests que fan pensar que ens en sortim. Una imatge d'aquest moment la pots veure clicant aquí.

 
I aquest és el símbol del moment, que la Laia, la Mònica i la Núria s'han inventat per fer-nos adonar que estem en transició.


t_tt Els tres dits són les tres tes: The Transition Towns.





I aquestes són la Mònica, la Laia i la Núria amb el seu símbol.





Si és veritat que som el que pensem, i jo ho crec fermament, ara que els nostres pensaments són positius ho hem d'aprofitar per fer-nos més forts. Els temps estan canviant; sabrem estar a l'alçada?
Des de Santa Coloma en transició hi posarem tot el que puguem i sapiguem per a que tot això doni fruits. És un repte, ara comença la feina, però no n'hem de tenir cap dubte: entre tots farem el canvi que necessitem.


Definitivament, a vegades una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim. Aquí els Manel ho diuen amb molt més art: clica aquí per veure el video de la cançó

divendres, 13 d’abril del 2012

Una dona abraçada a un arbre


Vaig anar al teatre a veure “El tipo de la tumba de al lado”, obra basada en la novel·la del mateix títol de l'autora sueca Katarina Mazetti. Els protagonistes són la Laura, una bibliotecària de 37 anys, vídua, de ciutat, i el Pablo, un pagès i ramader de 40 anys, solter, que viu al poble. Tots dos viuen sols i les seves vides es creuen perquè es troben al cementiri on la tomba del difunt marit d'ella i la tomba de la difunta mare d'ell estan de costat.
En un moment determinat de l'obra el Pablo explica que era molt jove quan el seu pare va morir, que la seva mare li deia que deixés els camps i la granja, que ho vengués tot i se n'anés a estudiar o a treballar a la ciutat. Un dia de bon matí quan es va llevar, al sortir de casa, el Pablo va veure la seva mare abraçada a un arbre que hi havia a uns metres de la casa on vivien. Llavors se li van esvair dubtes i incerteses, i va decidir que es quedava, que aquell era el seu lloc. I allí continua.

La imatge d'una dona abraçada a un arbre m'ha fet recordar una escultura del Tomeu Montagut, la que veieu a la fotografia de sota. Segons em va explicar el Tomeu la va fer aprofitant dues branques de dos arbres o arbusts, diferents, que havien crescut junts. Dues branques tan arrapades l'una a l'altra que fins i tot, després de morts els arbres, continuen juntes. I encara semblen expressar-se com si fossin vives.




Au... anem
Escultura de Tomeu Montagut (2005)







La imatge d'una dona abraçada a un arbre també em recorda a la meva amiga Rosa, persona arrelada a la seva terra, al seu petit poble, que el defensa i pel qual lluita incansablement, i de quina manera. Sempre somrient, sempre amb els ànims pels núvols.

Les circumstàncies de la vida ens fan anar d'aquí cap allà però hi ha arrels que donen sentit a les coses, i en aquells moments en que un es pregunta a sí mateix “però jo què hi faig aquí?”, és fàcil respondre si les arrels són profundes: no importa què hi faig, és el meu lloc.
Com la mare del Pablo, tots hem d'abraçar un arbre, simbòlic si voleu, que ens doni sentit. Aguantar aquí. Arriscar aquí. Lluitar aquí. Sembrar aquí per collir aquí. Tal com li va passar al Pablo, en determinats moments de la vida les emocions són les que et fan prendre les decisions, segur que de forma encertada.

dilluns, 9 d’abril del 2012

És molt important que hi participis

Crec que val la pena dedicar aquest escrit a l'acte que farem dissabte vinent dia 14 d'Abril a Santa Coloma de Queralt. Es tracta de la presentació de Santa Coloma en transició, una iniciativa del poble i pel poble, que es basa en un moviment originat a Anglaterra que s'està estenent per tot el món des de fa uns quants anys que s'anomena “transition towns”.

Objectiu: treballar per un món energèticament menys dependent dels combustibles fòssils, menys consumidor de recursos, més saludable i més just.

Què volem fer? potenciar qualsevol activitat que suposi l'estalvi energètic o dels recursos que estem malbaratant, o que aporti benestar a les persones des d'un punt de vista natural.

Com ho farem? potenciant sempre que sigui possible actuacions de caràcter local: producció local, comerç local, consum local, treball local; en definitiva dinamitzant l'economia local.

Com ens organitzem? Hi ha un grup de persones que vetlla per a que el projecte tiri endavant i no decaigui. I farem grups de treball dels àmbits que es cregui interessant, per exemple educació, transport, energia, economia, creixement natural, bioconstrucció,...

Quins grups de treball i qui s'hi pot apuntar? S'hi pot apuntar tothom que estigui interessat a participar-hi i col·laborar activament.

Quines feines farà cada grup? Les que el propi grup decideixi i acordi, sempre que vagin en la direcció dels objectius del projecte Santa Coloma en transició.

El dia de la presentació us ho explicarem i aportarem idees de projectes que pensem que són útils, que es poden fer si hi ha gent disposada a tirar-los endavant.
Necessitem més idees, molt probablement la idea més important la tens tu. Per això cal que tots hi col·laborem!
Santa Coloma en transició no és la solució, és un camí possible, engrescador, participatiu, del poble i pel poble.

Això és el que tenim programat pel proper dissabte 14 d'Abril. T'hi esperem!

dilluns, 2 d’abril del 2012

I have a dream


Si sabés que el món s'acaba demà, jo, avui encara plantaria un arbre”, paraules de Martin Luther King. Si tots actuéssim amb aquesta actitud i generositat el món seria diferent. Però no ho fem.

Tal dia com avui, un quatre d'abril de l'any 1968 van assassinar-lo a Memphis. Tenia un somni i va lluitar per ell fins que el van pelar. Tots tenim somnis, tots tenim dret a poder lluitar per aconseguir-los i tots tenim el deure de no renunciar-hi, perquè si renunciem als nostres somnis no els deixarem enrere, se'ns quedaran a dins.

Qui pot lluitar pel teu somni millor que tu? Ningú. Hi ha moments de la vida que un sent el què ha de fer, i ho fa. Hi ha altres moments que un se n'adona que va fer el que havia de fer. I va fer bé.
Tenia un somni i va lluitar per ell fins que el van pelar. Somnis “in the name of love”, tal com diuen els U2 a la cançó "Pride", homenatge a Martin Luther King:
“Early morning, April 4 shot rings out in the Memphis sky.
Free at last, they took your life, they could not take your pride.
In the name of love. What more in the name of love”
"La matinada del 4 d'Abril un tret va ressonar al cel de Memphis.
Per fi lliure. Es van endur la teva vida, però no van poder amb el teu l'orgull.
En nom de l'amor. Què més en nom de l'amor"

Diria que val la pena escoltar-ho

Versió en directe, clica aquí
Versió que té un no sé què especial, clica aquí


Si sabés que el món s'acaba demà, jo, avui encara plantaria un arbre”.
In the name of love, perquè no tenim aquesta actitud?