dimecres, 20 de març del 2013

El color de la neu

Avui s'ha acabat l'hivern, he recordat la última nevada, i mirant fotografies m'he fixat en una curiositat, el color de la neu.



Tal com es pot veure a la fotografia el paisatge queda ben bonic (en aquest cas es tracta dels afores de Santa Coloma el passat 23 de febrer), però després de 10 dies de la nevada el que queda és el que es pot veure a les dues fotografies de sota.

Als afores del poble la neu continua tenint més o menys el mateix color que tenia el primer dia, però si mirem els munts de neu que queden pels carrers veurem que el color va canviant substancialment dia rere dia. Amb un parell de dies ja és ben gris, i cada dia es torna més fosca, més ennegrida, més bruta. Aquest canvi deu ser per diferents motius, però segurament hi té molta influència els fums dels vehicles que circulen pels carrers i la contaminació que van deixant anar pel tub d'escapament. Els gasos i les partícules que deixen anar estan a l'aire i poc a poc es van dipositant al terra (quan no hi ha neu no ens n'adonem perquè tot és gris i fosc), però també els anem respirant. Dubto que el que va a parar al nostres nas, boca, coll i pulmons sigui massa bo per a la salut si deixa aquest rastre al terra i aquest color a la neu.

De fet, la neu el que fa és posar-nos un mirall al davant per a què ens adonem del color de les nostres accions: grises, fosques i brutes. Altra cosa és si ho volem veure o no.

divendres, 1 de febrer del 2013

Envàs, d'on vens?

Sovint són més interessants les preguntes que les respostes. Si la pregunta no és pertinent, la resposta serà intranscendent. "Envàs, on vas?" és una pregunta errònia, la correcta és "envàs, d'on véns?". Crec que la resposta a la pregunta d'on han d'anar als envasos no pot ser del tot correcta si abans no hem respost correctament a la pregunta d'on vénen.

D'on vénen els envasos? Vénen de la comoditat. De la comoditat dels productes d'un sol ús (és molt fàcil llençar en lloc de rentar i reutilitzar), de les begudes envasades que consumim i després ens desentenem de l'envàs, de la comoditat de vendre-ho o comprar-ho tot envasat, de la comoditat de llençar en lloc de retornar envasos. Els envasos vénen de deixar d'utilitzar cistelles i substituir els productes de tota la vida per bosses de plàstic, llaunes, tetrabrics, esprais, vidre no retornable, tot tipus de plàstics, etc. Tot molt còmode!. Tan còmode i tan pràctic que quan ens hem adonat que estàvem acumulant muntanyes gegantines de residus ens hem hagut de replantejar-ho i preguntar-nos "envàs, on vas?". Ves per on, allò que semblava tan còmode ens ha acabat complicant la vida, i a més a més és més car i més brut.

Durant aquestes darreres setmanes la campanya publicitària “envàs, on vas?” ha tingut la virtut de fer entrar en les converses de molta gent el tema dels residus, i de la polèmica generada per aquesta campanya se n'ha fet molt ressò la premsa. En podeu veure un resum aquí, o en els articles d'opinió de Ramon Folch o de José Luis Gallego. 
Segons la meva opinió la campanya té dos defectes importants:
1) Sembla que el seu objectiu no és reduir el nombre de residus que generem, sinó reduir el cost de la seva gestió. I el problema que hauríem d'afrontar és el de minimitzar-ne la quantitat.
2) Sembla que el principal problema és que al contenidor dels envasos hi van molts residus que no hi haurien d'anar (plàstics que no són envasos, joguines, metalls, vidre no adequat, ...). La realitat però és que el problema no és allò que va al contenidor d'envasos i no hi hauria d'anar, sinó que el problema és allò que no hi va i hi hauria d'anar: la major part dels envasos (més de la meitat) no hi van i acaben en abocadors o incineradores en lloc de ser reciclats. O encara pitjor, apareixen llençats per tot arreu: boscos, camins, rius, mar, ...

Així que, segons sembla, amb el sistema actual de recollida d'envasos difícilment reduirem la quantitat de residus que generem, i tampoc augmentarem la quantitat que en reciclem. Per això hi ha sobre la taula propostes de sistemes més eficaços (ja en funcionament en altres països); un d'aquests sistemes és el sistema de devolució, dipòsit i retorn (SDDR), del qual en podeu trobar més informació a la web de retorna. Aquest sistema em sembla més eficaç, més sostenible i amb les responsabilitats més repartides. Perquè no oblidem que en el fons la comoditat de la que parlàvem en realitat amaga una manca de responsabilitat.

diumenge, 13 de gener del 2013

i si

Es comença per un desig, per una il·lusió, amb una idea, amb un projecte, i després arriba el moment de plantejar-se anar una mica més enllà: és el moment i si:

i si .. continuar somiant és el millor camí?

i si ... d'aquí a un any el món s'assembla una mica més al món que imaginem?

i si ... aprenguéssim a mesurar la riquesa sense els diners?

i si ... dediquem el nostre temps a deixar un món millor pels nostres fills?

i si ... dediquem el nostre temps a deixar uns fills millors al món?

i si ... fer les coses d'una altra forma és possible?

i si ... aquest any plou alegria, projectes d'èxit i confeti, molt confeti?

i si ... un altre món és possible?

i si ... una altra economia és necessària?

i si ... ho fem?

i si ... somriem més?

i si ... pensem més en què gastem els diners i a què dediquem el temps?

i si ... fem tot el necessari perquè passin les coses que volem que passin?

i si ... després de pensar actuem?

i si ... a la carta als Reis oferim en lloc de demanar?

I si .. ho puc fer millor?

I si ... tot és més fàcil del que sembla?

I si ... en realitat no som el que pensem?

i si ...

Tant de bo cada dia tingueu un nou motiu per lluitar pels vostres isis!!!!
Si vols compartir el teu i si, aquí hi tens un espai.