Gandhi: aquest és el camí

Fa aproximadament uns tres mesos que vaig començar a escriure aquest blog. M'ha sorprès molt el nombre de visites i encara més la resposta que he rebut per part de molts de vosaltres, ja sigui escrivint comentaris als escrits o bé adreçats directament a mi per correu electrònic o en persona. Us estic molt agraït. I encara més als que heu volgut compartir-ho escrivint o col·laborant en algun dels escrits. Gràcies Dani, gràcies Dolors, gràcies Pili.

La setmana passada algú de vosaltres, de forma anònima, va deixar a l'apartat de frases del blog un comentari amb les següents paraules de Gandhi:

“Cuida els teus pensaments perquè es convertiran en paraules.

Cuida les teves paraules perquè es convertiran en actes.

Cuida els teus actes perquè es convertiran en costums.

Cuida els teus costums perquè forjaran el teu caràcter.

Cuida el teu caràcter perquè formarà el teu destí.

I el teu destí serà la teva vida.”

Ja us podeu imaginar que per a un blog que es diu somloquepensem aquestes paraules de Gandhi són el camí a seguir. Crec que el que penso avui influirà en el que seré demà, i crec encara més que el que un poble pensa avui determinarà el que serà demà. Aquells que tinguin una visió del que volen ser en el futur podran buscar els camins per arribar-hi, i als altres no els quedarà cap més remei que reaccionar sobre la marxa als obstacles que es vagin trobant. Accions o reaccions.

Retornant al que escrivia a l'inici: aquí teniu un espai per pensar, llegir, escriure i compartir. Si penses que tens alguna cosa a dir, no ho dubtis, escriu-ho, utilitza aquest blog; encantat que ho facis.

Ara només em queda una cosa per dir, gràcies i a seguir el camí.

Pensaments que flueixen camí de Montargull

L'altre dia tot passejant amb el Toni i la Lali camí de Montargull van fluir alguns pensaments ...

Aprofito aquest suport de blog per anotar quatre eines en moviment que podrien ajudar a cuidar el pensament compartit i per tant la visió de la nostra estimada vil·la en transició:

La permacultura:
http://www.permacultura-es.org/

La facilitació de tallers:
http://www.mediacionambiental.com/cat/que-oferim/qualitat-democratica-i-participacio/facilitacio-de-tallers/

Projecte el camí:
http://www.youtube.com/watch?v=IhnTQYhHrGk

Moneda social i xarxes d'intercanvi:
https://cooperativa.ecoxarxes.cat/

El cas de l'ecoxarxa del Montseny:
http://www.ecoseny.net/

Bé, si cal algun aclariment, ací em teniu.
Mentrestant vaig cuidant el pensament i procuro farcir-lo de bones accions i bona vibració!


Pilar Calçada

Un hivern = zero litres de gasoil

S'ha acabat l'hivern, almenys astronòmicament, meteorològicament ja ho veurem. Els freds més forts ja han passat, i ja puc dir que aquest hivern he gastat zero litres de gasoil per calefacció.



La meva estufa de llenya m'ha regalat aquest foc tan bonic que es veu a la fotografia.


Utilitzar una estufa de llenya en lloc de calefacció de gasoil té més implicacions de les que sembla. No es tracta tan sols de programar un número que marca la temperatura de confort; es tracta de tocar la fusta, de sentir l'escalfor del foc que dóna el benestar. Potser estem en un moment en el qual la nostra societat no necessita confort, necessita foc. La temperatura és invisible, el foc no; el veus, es fa notar, et demana la seva atenció i has d'estar per ell. I com en tantes coses en aquesta vida, allò que mires amb atenció, allò que cuides, allò que mimes, és allò que t'importa i és el que acabes respectant.
Aquesta és una energia que ens dóna la terra, però que té la gran virtut que també fa que sigui impossible no adonar-se de la seva vàlua, perquè pesa i costa, i per això l'aprecies.
Aquesta és una energia que no ve de llocs llunyans, vés a saber d'on, que no beneficia a estranys, vés a saber qui, és una energia que tenim al costat, que dóna riquesa als veïns propers.
Aquesta és una energia que després d'escalfar-te no desapareix del tot, et deixa la cendra que enriqueix l'hort i defensa les plantes que t'alimenten.
Aquesta és una energia que l'any que ve hi tornarà a ser, i l'altre també, i el següent també. Si no som molt destralers sempre la tindrem al nostre costat, a punt per escalfar-nos si ens la guanyem.
La suma de les actituds personals de tots nosaltres serà la que determinarà cap on anirem. En el meu cas es podria dir que aquest any sí que he fet foc nou. Estic en transició, i aquest és només un petit pas més cap a la resiliència.