La resposta és...

L'enredada ha estat tan gran que la situació és complexa i la solució no és ni molt menys evident. De quina manera podem canviar el model de societat per fer-lo més just i sostenible? Com ho hem de fer per sortir-nos-en? Qui ha de fer què? Semblen preguntes difícils, però en realitat la resposta és més fàcil del que sembla: l'ACTITUD DE LES PERSONES.

Quan Ramon Folch ens diu (veure aquí) que l'estupidesa i l'ambició no ens porten pel bon camí, ens està donant una pista de quin sí que ho és: la senzillesa i la generositat. I és en les nostres mans, de les persones normals, que l'actitud sigui aquesta i no una altra.

Fa un parell de dissabtes un grup de persones van començar de forma desinteressada a netejar una part de Santa Coloma de Queralt bastant desconeguda tot i que la majoria hi hem passat moltes vegades: el camí que va des de les Fonts de les Canelles fins l'aqüeducte. I aquest proper dissabte dia 2 de juny, igual que ho faran el 16 i el 30 del mateix mes, es tornaran a trobar de 10 a 12 a les fonts per continuar amb aquesta feina, desinteressadament. Amb senzillesa i generositat dedicaran un parell d'hores d'un dissabte al matí a compartir inquietuds amb altres persones i ajudaran a que el poble sigui una mica millor. Aquesta és l'actitud que cal.

Arreu hi ha persones, moltes, que fan accions desinteressades que contribueixen a fer poble, i en molts àmbits diferents: social, esportiu, lleure, educació, gent gran, ...

Segurament que aquestes petites accions no són per sí soles la solució a la situació de la nostra societat, però sí que en són una part molt important, i només amb aquesta actitud anirem pel bon camí. Si els referents de la nostra comunitat fossin aquestes persones senzilles i generoses en lloc de 'personatges' d'èxit fràgil, segurament la nostra actitud també seria diferent i entendríem el mon d'una altra manera.

Gràcies i endavant.

Som uns estúpids ambiciosos

“Ens han enredat, hem viscut una enredada a gran escala, i les enredades es basen tant en la malícia de l'enredador com en l'estúpida ambició de l'enredat”. Són paraules de Ramon Folch, un dels socioecòlegs més reconeguts del nostre país, en un article publicat fa algun temps a El Periódico. Segons ell hem cregut durant dues o tres dècades en un model insostenible, tots hem participat de l'estafa, i al final ha arribat la patacada. I afegeix: “Les retallades rai: si no abandonem de seguida aquest model insostenible basat en l'incessant creixement piramidal, no hi haurà res a fer”.


És ben conegut que un creixement incessant vol dir inevitablement creixement exponencial. I naturalment un model així no pot funcionar de cap manera en un mon com el nostre. Per això crec que en Ramon Folch afirma que sense un canvi de model no hi ha res a fer. No tenim altra solució per assegurar la pervivència d'un cert estil de vida i de benestar que canviar de model. Per mantenir uns certs valors i principis aquest model no serveix.


La combinació explosiva d'estupidesa i ambició ens ha portat pel camí equivocat. Ens han enredat per ser uns estúpids ambiciosos, i ho continuaran fent si no ens adonem que l'ambició materialista no ens porta enlloc, que si lluitem per tenir, ho podem perdre tot en un instant, però si lluitem per ser, no ens ho pot prendre ningú.

Com deia el dimarts el Joaquim Maria Puyal en el seu discurs "hem confós la felicitat amb el diner". Hem confós el que som amb el que tenim. El ser i el tenir. Ens hem pensat durant molt de temps que no ens podien prendre el que teníem quan la realitat és que l'únic que no ens poden prendre és el que som.

Potser la solució per refer el camí en sentit contrari sigui fer el contrari del que hem fet fins ara: senzillesa i generositat. Ho deixo en interrogant:
Quina és la solució?
Algú coneix la resposta?
Algú té alguna idea?

Un altre ou és possible

Doncs sí, les meves gallines fa uns quants dies ja van pondre el primer ou. 

És aquest ... 

i aquestes són les reines del galliner ....

És un ou que no porta cap número, a diferència dels que comprem als supermercats que porten imprès un reguitzell de números i lletres que comencen sempre per 0, 1, 2 o 3. Si vols saber més sobre el significat dels números que porten marcats els ous, clica aquí (és un bloc que està força bé on hi pots trobar també altres temes interessants). Però és molt fàcil d'entendre, el significat del primer número és aquest:

Em sembla que amb aquesta imatge no calen gaires explicacions respecte a com viuen les gallines, com les alimenten i com les tracten en cada cas. 

Nosaltres ara a casa mengem ous dels quals no ens importa els números, ni la mida, ni la data de caducitat. Ja no els comptem per dotzenes ni els valorem amb euros. Els comptem d'un en un i els valorem per com els recollim cada dia i per la forma com cuidem les gallines. Sabem d'on venen i qui els fa, i també sabem que a vegades el més important de les coses és aquella part no material que tenen, allò que no es pot veure ni tocar. I també sabem que gairebé tot el que fem és insignificant però és molt important que ho fem.