Sóc l'Antoni Rius Carrasco. Vaig néixer i visc a Santa Coloma de Queralt (Baixa Segarra). Sóc el que menjo, el que llegeixo, el que comparteixo, el que sembro, el que faig, ... però sobretot SÓC EL QUE PENSO.
dimarts, 14 de febrer del 2012
Per convenciment o per necessitat?
Vivim en un món on els recursos són finits (i per tant no pot resistir un creixement infinit), la població augmenta any rera any, i el consum dels recursos del planeta també.
El nostre model de societat es basa en el consum i en el creixement continu. Quan frenem, tot trontolla, sembla que s'hagi d'enfonsar tot, com una bicicleta que perd l'equilibri quan s'atura; i cal tornar a accelerar. I així ha de ser una vegada i una altra; però fins quan? per sempre perquè sinó el sistema es col·lapsa.
Si observem què passa al món ens adonarem que aquest model funciona perquè uns territoris creixen a costa dels altres, unes persones creixen a costa de les altres, o una generació creix a costa de les generacions futures. Malauradament, avui en dia, estem així. El dubte és si aquest model de creixement el podem mantenir indefinidament. Jo penso que no. Ens convé canviar, però la qüestió és si en som prou conscients i si n'estem prou convençuts per fer-ho. Si al final resulta que és inevitable modificar el nostre model de vida, ho farem per convenciment o per necessitat?
Encara que la raó ens faci veure que ens hem de comportar d'una determinada forma, en realitat moltes vegades ens resulta molt difícil fer-ho. L'egoisme, la desconfiança, la por, la dificultat humana per afrontar els canvis d'hàbits personals, o vés a saber quina altra raó, no ens deixen ser conseqüents amb el què pensem, i una i altra vegada som incoherents. Per evitar-ho ens cal canviar la mentalitat, però aquest procés de canvi és molt i molt lent.
Per altra banda, quan van mal dades, la necessitat ens fa espavilar ràpidament. Els canvis en el nostre comportament, que tan ens costa fer per convenciment, els fem ràpidament per necessitat.
Potser el nostre planeta està arribant a un punt en el qual més que convenir-li que modifiquem el nostre comportament, ho necessita. Com que nosaltres només som una part d'aquest planeta, també ho necessitem i per això ho fem.
Si no ens mou el convenciment, que ho faci la necessitat!
DSC
ARC
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Totalment d'acord. Cal un canvi de mentalitat que és molt difícil. Adjunto el següent enllaç de la Fira de Biomassa que es celebrarà a Vic: www.firabiomassa.cat/
Hauríem de saber aprofitar els nostres recursos d'una manera ordenada ("sostenible"?, evitant un creixement ràpid i especulatiu.
Montse
Hola Montse,
a veure com anirà aquesta fira de Vic, ja hi estic inscrit.
Pel que fa al canvi en la mentalitat estic d'acord amb tu que és molt difícil, potser és el més difícil. Però poc a poc ho hem d'anar fent!!!!
Gràcies per compartir.
toni
Hola
Suposo que acabarem modificant els nostres hàbits perquè no hi haurà més remei.
Al meu entendre, encara que sembla que estem en un mon global, el paisatge individual és local i els paràmetres que ens fan moure són els del nostre entorn.
En aquest moment soc incapaç de pensar en un model social,econòmic etc en que les relacions siguin equilibrades. Sort en tindré de les teves reflexions.
Salut i sembra
Salvador Balcells
Nota- DSC ?
Hola Salvador,
efectivament és època de sembrar, i confio amb tu també per la sembra; cal que ens hi posem tots.
Que hi hagi cada vegada més gent que valori, tot i la globalitat, el paisatge local, la riquesa de l'entorn, les relacions properes, i el valor de lo proper, em fa tenir moltes esperances.
El món es global, sí d'acord, però nosaltres estem aprop i d'això ens n'hem d'aprofitar.
Gràcies per compartir; fes-ho molt sovint!!!
Nota- DSC? Si si, SBM!!!!
Publica un comentari a l'entrada