Si el destí existeix
no esperis que vingui,
surt a buscar-lo!
Si trenques amb la rutina, dius prou i t'aixeques, pots transformar una escombra en una guitarra i una cullera de fusta en un micròfon. Llavors l'energia apareix i t'adones que per fer coses extraordinàries només cal pensar coses extraordinàries i tenir un coratge extraordinari per fer-les, però no cal ser una persona extraordinària, la gent normal també ho podem fer.
Entre la idea i l'acció hi ha un pas que sovint és molt difícil de fer, perquè es una pas mental i cal tenir coratge. Diego Pastor va tenir una idea, la va sembrar i la va impulsar, i aquests avis d'Alcañiz van fer un pas endavant.
Desperta. Obre els ulls. Aixeca't. Camina. Corre. Salta. Riu. Balla. Canta. Estima. Imagina. Arrisca. Viu. Tot això s'encomana i ja no pots parar.
Diu Paulo Coelho: "Si penses que l'aventura és perillosa, prova la rutina. És mortal". I és veritat, a vegades fer un pas endavant i saltar és arriscat però quedar-se quiet ho és molt més. Passa que quedar-se quiet és en general més còmode i per això cal felicitar a aquells que són capaços, com els avis d'Alcañiz, de fer un pas endavant i dir: som-hi! I els demés almenys hem d'aplaudir-los i dir: sí senyor!
Ells ja ho han fet. Molts altres també ho han fet.
I tú, què esperes? Vinga, endavant, agafa l'escombra i balla.
7 comentaris:
La primera que m'ha vingut al cap al llegir el títol, és la del lip dub d'anglès ballant amb una escombra, mentres escombraben el carrer i crec que la idea és una mica la mateixa, mou-te, escombra i treu fora el que ja no serveix. Felicitacions a aquests avis d'Alcañiz que saben molt bé el que es fa. I us convido a llegir un article, (jo ho vaig escoltar per la ràdio) sobre una nova iniciativa de l'Ies la Garrotxa amb un ambiciós projecte per estalviar en calefacció, i pel que vaig sentir amb molt d'èxit.
http://www.diaridegirona.cat/comarques/2011/11/12/lies-garrotxa-automatitza-installacions-estalviar-calefaccio/528747.html
Hola Toni, sóc l'Isidre el profe d'Educació Física de Santa Coloma. Avui l'educació es un calaix de sastre on els que som sastres hem de fer de llenyadors i els que son de ciències han d'ensenyar lletres o exercir d'edudadors socials.
Per tant, aquest curs estic impartint l'assignatura d'educació éticocívica. Tot i la meva escasa preparació acadèmica per desenvolupar aquesta àrea no m'ha tocat cap més remei que posar-me d'avant els alumnes i desgranar, aprofundir i mirar al mon per procurar que uns continguts teòrics siguin el més reals, pràctics i aplicables possible.
Per tant, el magnífic text que acabo de llegir, amb tota seguretat, serà utilitzat a classe per analitzar-lo, reflexionar-hi, per aprendre coses de la vida, per pensar...
Hola Espe, mira no havia caigut en la similitud amb el libdub de l'institut i tens tota la raó, és una mica el mateix esperit. (Per cert, si algú no l'ha vist que vagi a www.santacolomaentransicio.blogspot.com i per allà el trobarà).
He mirat aquesta notícia de l'ies de la Garrotxa i és molt interessant. buscaré més informació perquè potser podríem fer alguna cosa.
Gràcies per compartir-ho
Hola Isidre,
me n'alegro molt si et pot ser útil, i a més em satisfà. És gratificant pensar que el que un fa pot servir a algú.
Segur que amb ànims i entusiasme te'n surts de conya a les classes, i és molt important transmetre aquestes actituds als joves. No sabeu lo important que és la vostra feina i lo poc que us la agraïm.
Moltes gràcies per compartir els teus pensaments aquí.
Hola Toni, caram, ens rerobem en la virtualitat -que resulta tan complicada com la realitat... Molt bo el blog. Vaig a investigar què han fet els avis d'Alcañiz (cada dia s'aprèn alguna cosa nova, i això també ens permet seguir existint).
Ei, Lluís
doncs sí, ens retrobem virtualment. Ja fa algun temps que et segueixo al mildimonis.
A vegades passen casualitats, les anem descobrint, ja n'anirem parlant.
Gràcies per comentar al meu blog.
Ah, jo quan sigui gran vull ser com els avis d'Alçañiz!
Hola de nou, Toni, a veure i seguim en contacte pels blogs. I no facis gaire cas dels Mil dimonis, que són una colla de collonades, i una forma de perdre el temps.
Com va la vida? Espero que el millor possible...
Salut i fins aviat, i ja m'explicaràs aquestes casualitats.
Per cert, quan sigui (més) gran, m'agradaria ser com els avis d'Alcañiz... o muntar una revolució a la residència.
Publica un comentari a l'entrada