Doncs sí, les meves gallines fa uns quants dies ja van pondre el primer ou.
És aquest ...
i aquestes són les reines del galliner ....
És un ou que no porta cap número, a diferència dels que comprem als supermercats que porten imprès un reguitzell de números i lletres que comencen sempre per 0, 1, 2 o 3. Si vols saber més sobre el significat dels números que porten marcats els ous, clica aquí (és un bloc que està força bé on hi pots trobar també altres temes interessants). Però és molt fàcil d'entendre, el significat del primer número és aquest:
Em sembla que amb aquesta imatge no calen gaires explicacions respecte a com viuen les gallines, com les alimenten i com les tracten en cada cas.
Nosaltres ara a casa mengem ous dels quals no ens importa els números, ni la mida, ni la data de caducitat. Ja no els comptem per dotzenes ni els valorem amb euros. Els comptem d'un en un i els valorem per com els recollim cada dia i per la forma com cuidem les gallines. Sabem d'on venen i qui els fa, i també sabem que a vegades el més important de les coses és aquella part no material que tenen, allò que no es pot veure ni tocar. I també sabem que gairebé tot el que fem és insignificant però és molt important que ho fem.
5 comentaris:
Jo també tinc gallines a casa i em fa molta il·lusió cuidar-les, que facin ous i recollir-los, etc. I són productes que me'ls menjo molt a gust perquè d'alguna manera els he procurat jo.
Però tot i així, no tinc cap inconvenient a consumir ous de la única granja de les Piles, i de fet de la Conca, de producció intensiva. També són ben bons, segueixen la normativa establerta, de fet han hagut de fer una gran reforma per adaptar-se a la normativa de benestar animal. I no ens enganyem, en aquest món hi ha d'haver de tot!
Ni tot és blanc, ni tot és negre.
Anna Carulla
Completament d'acord Anna.
Qui no tingui gallines a casa (perquè no pot o perquè no vol) que els compri del més a prop possible. En el nostre cas, a la Baixa Segarra, ous de Les Piles.
salut!
Hola, em sembla que els de la foto del número 2 són pollastres... també n'hi ha de cria intensiva aquí a la B.S.
A veure si algú s'anima i en posa unes quantes a terra per que tothom en pugui menjar.
Josep Corsellas
Bona vista Pep.
Esperem que algú aviat s'animi i en posi a terra; jo crec que tindria mercat.
Gràcies Pep
Veus? Aquesta és una de les coses bones que ens ha dut la crisi i la "pèrdua de confiança dels mercats". Jo ja fa anys que no tenia cap confiança en els mercats, no m'ha sorprès. Un dels pocs sectors que està creixent és justament el de la venda directa del pagès i del viver, perquè la gent es fa el seu propi hortet.
Publica un comentari a l'entrada