dimecres, 15 d’agost del 2012

Si a TV3 fan Plats Bruts jo ballo amb una escombra

Sembla que a l'estiu la inspiració passa a l'hora de la migdiada i no troba ningú despert.
Sembla que a l'estiu les ganes de fer coses noves se n'han anat de vacances. 
Sembla que mig món està estiuejant, cosa que pel que es veu et deixa més adormit que hivernar.

Dons a mi avui m'ha agafat per fer una "autolectura" i si TV3 cada dia a la tarda torna a fer Plats Bruts (que per cert són molt bons) jo torno a agafar l'escombra i ballo:

I sí, veig que per fer coses extraordinàries només cal pensar coses extraordinàries i tenir un coratge extraordinari per fer-les, però no cal ser una persona extraordinària.
I penso també que hauríem de fer més cas als mestres, com el mestre Swami quan ens diu que "els problemes no són culpa dels demés sinó que són a dins nostre i nosaltres en som la solució”
És ben sabut que si pensem com sempre agafarem els camins de sempre i arribarem als llocs de sempre. Vols anar a un altre lloc? Pensa diferent! mira diferent!, com ho faria el nen que portes dins
la mirada imaginativa

Hi ha ulls que veuen objectes de consum i n'hi ha que veuen oportunitats. Si fóssim capaços de fer-ho així ens adonaríem que sempre arriba el moment que una "tonteria" de sobte indica que ens en sortim

No en tinguis cap dubte que és així, per una raó molt senzilla: "les persones més felices no són les que tenen el millor de qualsevol cosa, són les que de qualsevol cosa en fan el millor"

I acabo amb una frase que algú de vosaltres de forma anònima va deixar en aquest blog: "Només posseeixes allò que no pots perdre en un naufragi". Pensa-ho bé.

A l'estiu també SOM EL QUE PENSEM

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Bon dia Toni
Moltes gràcies, aquestes savies reflexions em fan pensar, creure i sentir que tot és possible, que tot depèn de la nostra actitud i de les nostres barreres mentals.
Gràcies per fer-nos sentir únics/úniques i autèntics/autèntiques.
öm shanti
núria

toni rius ha dit...

Ostres Núria, si hi ajudo una mica doncs ja me'n dono per més que satisfet i és molt més del que podria pretendre. Em fa feliç. M'agrada que pensis així i siguis positiva!!!!
Sí senyora!, fora barreres mentals.
Una abraçada
toni

Lluís Bosch ha dit...

La veritat és que els vells capítols de Plats bruts encara em fan riure, perquè encara em veig en aquella època. Tot i això, fa poc -voltant per Espanya- vaig saber que el Jordi Sánchez es dedica a córrer per les discoteques duent un dels seus personatges de A3, tipus "escalera de vecinos".
El cas, però, és que ja no suporto més les notícies de la TV3, i he deixat de veure-les perquè no vull vomitar cada dia amb la propaganda de convergència. Quina pena!