Fa
algun temps vaig trobar el dibuix d'aquí sota.
No recordo qui és l’autor ni on es va publicar, però em va
agradar perquè mostra dues actituds que podem tenir front el
que ens anem trobant a la vida: comportar-nos com a depredadors o
fer-ho de forma imaginativa. Massa sovint la nostra actitud és la primera i
poques vegades fem l'esforç d'actuar amb creativitat. Estaria bé
que amb els nostres ulls deixéssim de veure objectes de consum per tot
arreu i poguéssim veure-hi oportunitats.
Hem d'eliminar la visió caduca d'aquelles persones que en veure volar un ocell ja se'ls fa la boca aigua i el veuen a la cassola.
Hem de promoure la visió imaginativa d'aquells que veuen oportunitats que van més enllà del simple consum immediat.
Aquest nen, encara no esbiaixat per l'experiència en un món estrany, és capaç d'imaginar un món diferent.
El
nostre futur no és gaire esperançador si ens ho mengem tot.
En canvi, tenim un gran futur pel davant si som capaços d'imaginar-lo.
Si ets jove imagina’t el món, i si no ho ets tant intenta-ho.
En canvi, tenim un gran futur pel davant si som capaços d'imaginar-lo.
Si ets jove imagina’t el món, i si no ho ets tant intenta-ho.
5 comentaris:
Hola que xulo el dibuix, m'agrada aquets comentaris que envies...
doncs jo quan tinc un catàleg d'ingredients, saps que faig? una llisat i precisament no es per menjar si no per afegir a...per fer aquella melmelada més ! més diferent, més bona, més curiosa, més extrabagant, més lo que li pugui trovar la gent..
Jo imagino molt ara amb els tres fills..penso..en el mon..les coses curioses i això els hi explico per qué, quan em faci grandeta i sigui una iaieta.. quan no hi sigui, que ho sapiguen, i sobretot els hi explico que quan siguin grans allò serà...i allò de més enllà i m'agrada transmetre il.lusió i positivitat !!!
bé no ser...de moment amb això soc feliç i m'imagino el mon al meu voltant.
aiii es dificil d'explicar..
Ei futura iaieta positiva i imaginativa, m'agrada el teu comentari!, i celebro molt la teva actitud positiva: ens fa tanta falta!
Estàs convidada a participar sempre que vulguis icom vulguis en aquest blog de tots.
Moltes gràcies
Interessant reflexió Toni. Malauradament en el món i la societat que vivim és complicat trobar gent que pensi en trobar oportunitats. Suposo que l'educació que reben els nens (escoles i pares) no sol fomentar el ser imaginatius. D'altra banda, la societat en la que vivim on la corrupció está ben instaurada a la política (mira el Francisco Camps, el Millet, etc ... fa que la gent no estigui pensant en buscar o generar oportunitats sino en arreplegar el que troben (és el que veuen que fan els polítics).
Et poso un exemple que em sembla clar, ja que treballo bastant amb americans i Xinesos. La seva aproximació als problemes és molt diferent, els americans són molt més imaginatius, crítics, participatius ... mentre que a un Xinès no li demanis que pensi en com ressoldre un problema, demana-li que segueixi unes normes. El que vull dir és que al final l'educació que rebem i la societat que ens rodeja fa que siguem com som.
Tant de bo que poguéssim canviar i pensar d'una forma diferent ... però amb la gentussa que ens dirigeix actualment ho veig fotut. Ah! i no ho dic només pel PP, sino pels polítics de tots els colors. Que es deixin de tonteries i comencin a invertir en educació i investigació si volen que algún día sortim d'aquesta crisi.
Apa, a dormir que és tard.
Un company de doctorat
Àngel.
avui s'ha fet un curs de primers auxilis a cal Nialet: i la última frase que ha aparegut a la pantalla és aquesta:
"En els moments de crisi, només la imaginació és més important que el coneixement" Albert Einstein
Hola Àngel, quina alegria de tornar a saber de tu després de tant de temps. Me n'alegro molt que hagis compartit en aquest espai la teva experiència. Estàs convidat a escriure sempre que vulguis.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada