Per convenciment o per necessitat?

Vivim en un món on els recursos són finits (i per tant no pot resistir un creixement infinit), la població augmenta any rera any, i el consum dels recursos del planeta també.
El nostre model de societat es basa en el consum i en el creixement continu. Quan frenem, tot trontolla, sembla que s'hagi d'enfonsar tot, com una bicicleta que perd l'equilibri quan s'atura; i cal tornar a accelerar. I així ha de ser una vegada i una altra; però fins quan? per sempre perquè sinó el sistema es col·lapsa.
Si observem què passa al món ens adonarem que aquest model funciona perquè uns territoris creixen a costa dels altres, unes persones creixen a costa de les altres, o una generació creix a costa de les generacions futures. Malauradament, avui en dia, estem així. El dubte és si aquest model de creixement el podem mantenir indefinidament. Jo penso que no. Ens convé canviar, però la qüestió és si en som prou conscients i si n'estem prou convençuts per fer-ho. Si al final resulta que és inevitable modificar el nostre model de vida, ho farem per convenciment o per necessitat?
Encara que la raó ens faci veure que ens hem de comportar d'una determinada forma, en realitat moltes vegades ens resulta molt difícil fer-ho. L'egoisme, la desconfiança, la por, la dificultat humana per afrontar els canvis d'hàbits personals, o vés a saber quina altra raó, no ens deixen ser conseqüents amb el què pensem, i una i altra vegada som incoherents. Per evitar-ho ens cal canviar la mentalitat, però aquest procés de canvi és molt i molt lent.
Per altra banda, quan van mal dades, la necessitat ens fa espavilar ràpidament. Els canvis en el nostre comportament, que tan ens costa fer per convenciment, els fem ràpidament per necessitat.
Potser el nostre planeta està arribant a un punt en el qual més que convenir-li que modifiquem el nostre comportament, ho necessita. Com que nosaltres només som una part d'aquest planeta, també ho necessitem i per això ho fem.

Si no ens mou el convenciment, que ho faci la necessitat!

DSC
ARC

La mirada bovina

Un dia qualsevol en una hora qualsevol surto a passejar i tot rumiant rumiant em trobo aquest animal davant dels morros.

Li dic bon dia i em mira d'aquesta manera, amb aquesta fantàstica mirada bovina.

Li pregunto l'hora, i la mateixa mirada.

Li explico els meus problemes o les meves alegries, igual.

Ja li pots explicar i explicar tot el què vulguis, sempre la mateixa mirada.

Sempre la mateixa mirada de no entendre. Sempre la mateixa mirada bovina.

Penso en quantes vegades m'ha passat el mateix a mi, penso en tantes coses que no entenc, i em veig a mi mateix amb una fantàstica mirada bovina.

I què?. Potser a vegades volem entendre massa.

Perquè cal entendre-ho tot? A la vaca no li cal; potser a mi tampoc.

La vaca, si és que entén alguna cosa, deu entendre allò que li és proper i que li cal, i el que li és llunyà no ho entén ni falta que li fa. Potser jo tampoc cal que entengui del tot coses que em són massa llunyanes, tot i que estigui bé conèixer-les. Al cap de vall com que tot no ho puc entendre, potser val més entendre bé el què és més proper.

Miraré atentament, en silenci, amb reflexió, allò que sento proper. A veure si ho entenc.

El més llunyà també m'ho miraré, sí, però una mica amb mirada bovina.

La mirada imaginativa

Fa algun temps vaig trobar el dibuix d'aquí sota. No recordo qui és l’autor ni on es va publicar, però em va agradar perquè mostra dues actituds que podem tenir front el que ens anem trobant a la vida: comportar-nos com a depredadors o fer-ho de forma imaginativa. Massa sovint la nostra actitud és la primera i poques vegades fem l'esforç d'actuar amb creativitat. Estaria bé que amb els nostres ulls deixéssim de veure objectes de consum per tot arreu i poguéssim veure-hi oportunitats.

Hem d'eliminar la visió caduca d'aquelles persones que en veure volar un ocell ja se'ls fa la boca aigua i el veuen a la cassola.

Hem de promoure la visió imaginativa d'aquells que veuen oportunitats que van més enllà del simple consum immediat.





Aquest nen, encara no esbiaixat per l'experiència en un món estrany, és capaç d'imaginar un món diferent.

El nostre futur no és gaire esperançador si ens ho mengem tot.
En canvi, tenim un gran futur pel davant si som capaços d'imaginar-lo.
Si ets jove imagina’t el món, i si no ho ets tant intenta-ho.