Tornarem a començar

Bé, doncs ja estem a dos de Gener, fa dos dies que vam fer bons nous propòsits i vam exclamar «quanta raó!» quan llegíem «no esperis que el món canvii, canvia tu» o  «no demanis un any nou diferent, siguis tu diferent». Ahir encara ens ho crèiem. I avui els de baix continuen queixant-se i donant la culpa de tot als de dalt, i els de dalt continuen queixant-se i donant la culpa de tot als de baix, i els del mig continuen queixant-se i donant la culpa de tot als de dalt, als de baix i als del costat. I d'aquí a 363 dies tornarem a fer bons nous vells propòsits, i d'aquí a 364 dies encara ens els creurem, i d'aquí a 365 dies, després de donar una volta sencera al Sol, tornarem a començar.

El deure de decidir

Si no decideixes, algú ho farà per tu.

També respecte al que compres. Quan has de comprar, penses en qui ha fabricat el producte o servei que consumeixes, com ho ha fet o on ho ha fet? Si simplement compres el que t'ofereixen, algú altre ho ha decidit per tu.

Anar a comprar el menjar, la roba, el calçat, els viatges, el lleure, etc ... són coses que fem habitualment durant les nostres vides. Cada vegada que ho fem estem prenent decisions, conscientment o no. Si no pensem abans de consumir, algú ho haurà pensat per nosaltres. Si optem pel més fàcil, el que tenim més accessible o més barat també estem prenent una decisió: que un altre decideixi. I normalment triarà seguint els seus criteris i no els nostres. Així de fàcil.

Aquest proper cap de setmana tenim molt a prop un parell de bones oportunitats de decidir.

El dissabte 14 i 15 de juny a Santa Coloma podeu participar a la 6a Repera, amb fira de proximitat, tallers i xerrades sobre cooperatives de consum, de productors i d'agroecologia, dinar i sopar agroecológic, i música. Una altra manera de menjar, una altra manera de comprar.

Podeu trobar tota la informació clicant aquí.

El dissabte 14 de juny a les 7 de la tarda a Les Piles “Canvi d'armari – estiu”, activitat per canviar la roba que ja no fa servei per altra roba que no serveix a altres persones. Una altra manera de vestir. Una altra manera de comprar.

Si creus que un altre món és possible, decidir és el teu deure. No fer res també és una decisió.

El color de la neu

Avui s'ha acabat l'hivern, he recordat la última nevada, i mirant fotografies m'he fixat en una curiositat, el color de la neu.

Tal com es pot veure a la fotografia el paisatge queda ben bonic (en aquest cas es tracta dels afores de Santa Coloma el passat 23 de febrer), però després de 10 dies de la nevada el que queda és el que es pot veure a les dues fotografies de sota.

Als afores del poble la neu continua tenint més o menys el mateix color que tenia el primer dia, però si mirem els munts de neu que queden pels carrers veurem que el color va canviant substancialment dia rere dia. Amb un parell de dies ja és ben gris, i cada dia es torna més fosca, més ennegrida, més bruta. Aquest canvi deu ser per diferents motius, però segurament hi té molta influència els fums dels vehicles que circulen pels carrers i la contaminació que van deixant anar pel tub d'escapament. Els gasos i les partícules que deixen anar estan a l'aire i poc a poc es van dipositant al terra (quan no hi ha neu no ens n'adonem perquè tot és gris i fosc), però també els anem respirant. Dubto que el que va a parar al nostres nas, boca, coll i pulmons sigui massa bo per a la salut si deixa aquest rastre al terra i aquest color a la neu.

De fet, la neu el que fa és posar-nos un mirall al davant per a què ens adonem del color de les nostres accions: grises, fosques i brutes. Altra cosa és si ho volem veure o no.