Fa algunes setmanes la Shan Ding va compartir un conte que fa pensar en el perquè d'algunes coses que passen en aquest món, de com els actes més senzills ens poden fer feliços sense necessitat de complicar-nos la vida. Si penséssim més en el que fem, el perquè i el que en traiem, potser tindríem una vida més senzilla i amb més sentit.
Més o menys diu així:
En un petit poble a la vora d'una platja de sorra fina hi vivia un pescador, en una caseta senzilla i acollidora. Cada matí sortia a pescar per menjar, feia la migdiada després de dinar i gaudia de la seva família. Vivia tranquil i feliç.
Un dia se li va apropar un home vestit de forma elegant i li va dir:
- Bon dia, fa dies que l'observo i m'he adonat que cada dia pesca durant una hora.
El pescador li respongué:
- Sí senyor, així és.
- Però si vostè pesqués tot el matí podríeu pescar més i vendre-ho.
- I perquè ho he de fer?
- Perquè guanyaríeu més diners i podríeu comprar millor material i més barques per pescar més.
- I perquè ho he de fer?
- Jo us podria ajudar a trobar clients en mercats més llunyans, mercats internacionals, crearíeu una gran empresa multinacional, podríeu fer conserves, tindríeu més beneficis, seríeu més ric, podríeu viatjar on volguéssiu, anar als hotels més luxosos i menjar als millors restaurants.
- Però perquè ho he de fer?
- Podríeu ser un gran home de negocis, tenir influència, reconegut arreu, potser seríeu famós, podríeu invertir en grans negocis.
- D'acord, però i tot plegat per a què?
- Perquè arribaria un moment que tindríeu un imperi i finalment podríeu gaudir de la resta de la vostra vida, us podríeu comprar una casa vora una platja de sorra fina, fer una migdiada acompanyat per la marinada i gaudir de la família.
- Ah ja ho entenc, tot plegat era per això!!!!
L'ambició sense sentit no et farà ser més feliç, i de res serveix tenir-ho tot si no se saben valorar les petites coses del dia a dia.
La felicitat està en saber valorar el que la vida et regala cada dia.
Gràcies Shan
5 comentaris:
Esta molt bé el conte, ara cal que en tinguem prou en realitat, vull dir saber-ho aplicar. Perquè a vegades tot queda en paraules.
Pili Mullerat
Toni, m’ha agradat molt el conte del pescador, llegint-lo hi vaig reconèixer el començament d’una història que no és ficció sinó que és real i que en podem veure la continuació i el desenllaç en un documental que es titula “La pesadilla de Darwin” i que és a Youtube. En aquest vídeo es veu com uns pescadors que viuen a la riba del llac Victòria, al cor d’Àfrica, no van tenir l’oportunitat de decidir que sí va tenir el protagonista del conte; el negociant es va saltar aquest tràmit i, sense adonar-se’n d’allà on es posaven i sense altra opció de futur, els pescadors es van trobar abocats de cop i volta a pescar més i més hores per a enriquir només a grans manufactureres que exporten directament el peix cap al món occidental. Aquets pescadors abans s’alimentaven amb allò que pescaven, era peix de diferents espècies i que només extreien per a consum propi, fins que a algú se li va acudir introduir al seu llac una espècie tant voraç que va devorar totes les anteriors, i a sobre va posar en perill l’equilibri ecològic del llac; el preu d’aquesta espècie, per als nadius que la pesquen, és tant elevat que només és a l’abast dels habitants del primer món, ells només poden consumir-ne les deixalles de les fàbriques . Aquella riquesa inicialment promesa, que els havia de portar el desenvolupament, només ha originat més treball i més misèria. Els nous llocs de treball que ha generat comporten l’esclavatge dels pescadors i manufacturadors nadius i la prostitució per a nenes i joves gràcies al trànsit dels transportadors del peix. Un dels altres molts “avantatges” és que els nens ara es poden abstraure d’aquest sòrdid món gràcies a que poden esnifar la cola que en resulta d’escalfar els embalatges emprats per les manufactureres; ara els nens poden “dormir” per a no adonar-se’n de tot allò que els passa i que només imaginar que els pogués passar als nostres fills/es ens esgarrifaria. El salt qualitatiu en les seves vides ha consistit en que ara , amb la misèria que guanyen, poden acompanyar les deixalles del que pesquen amb coca-cola.
Us deixo l’enllaç a un resum d’aquest documental que va ser considerat el millor documental europeu del 2004, si teniu temps no us el perdeu sencer, el trobareu també al Youtube. Nosaltres, com a habitants del món occidental cal que coneixem les conseqüències de la nostra forma de viure i com aquesta incideix en els demés, llavors podem decidir continuar amb el nostre status quo, que al documental es veu on porta, o començar a buscar formes de canviar la realitat; això només es possible fer-ho des del coneixement d’aquesta. Les solucions les desconec, per això ara l’únic que per ara puc fer és no donar l’esquena a la realitat i no tenir por a conèixer allò que veritablement passa, aquest és el meu petit pas i la meva petita aportació, lamento que sigui tant trista.
L’enllaç al resum del vídeo és el següent:
http://www.youtube.com/watch?v=Epcbth9jkUw
Enllaç al vídeo sencer:
http://www.youtube.com/watch?v=Gg3CBfkeidw
Dolors Comajuncosa
Gràcies Pili i Dolors pels vostres comentaris.
Cada paraula que escrivim o llegim, cada vegada que obrim la boca, serà útil, servirà. N'estic convençut.
Si fos tan fàcil de fer com de dir ja estaria fet, i no ho està. Però això no vol dir que ens domen per vençuts ni molt menys. No podem defallir.
Un petit pas darrera un altre petit pas, i després un altre, i un altre, i així anar fent camí...
Molt bé Toni, Ho fas molt bé. Els teus alumnes i la gent que t'escolta en surtira molt ben ensenyada i preparada por lo que has espera. "NO ALLARGAR MES EL BRAÇ QUE LA MANIGA"
Esta molt bé tot, que n'aprenguin de tu.Gracies Toni.
Publica un comentari a l'entrada