dijous, 9 de febrer del 2012

La mirada bovina


Un dia qualsevol en una hora qualsevol surto a passejar i tot rumiant rumiant em trobo aquest animal davant dels morros.

Li dic bon dia i em mira d'aquesta manera, amb aquesta fantàstica mirada bovina.
Li pregunto l'hora, i la mateixa mirada.
Li explico els meus problemes o les meves alegries, igual.
Ja li pots explicar i explicar tot el què vulguis, sempre la mateixa mirada.

Sempre la mateixa mirada de no entendre. Sempre la mateixa mirada bovina.

Penso en quantes vegades m'ha passat el mateix a mi, penso en tantes coses que no entenc, i em veig a mi mateix amb una fantàstica mirada bovina.
I què?. Potser a vegades volem entendre massa.
Perquè cal entendre-ho tot? A la vaca no li cal; potser a mi tampoc.
La vaca, si és que entén alguna cosa, deu entendre allò que li és proper i que li cal, i el que li és llunyà no ho entén ni falta que li fa. Potser jo tampoc cal que entengui del tot coses que em són massa llunyanes, tot i que estigui bé conèixer-les. Al cap de vall com que tot no ho puc entendre, potser val més entendre bé el què és més proper.

Miraré atentament, en silenci, amb reflexió, allò que sento proper. A veure si ho entenc.
El més llunyà també m'ho miraré, sí, però una mica amb mirada bovina.

4 comentaris:

Pilar ha dit...

Tu reflexión me recuerda a la de Gala cuando aseguraba que incluso ante un naufragio somos más que el mar, pues el hombre sabe que muere y el mar no sabe que mata... En ocasiones podemos envidiar la "localizada" capacidad de reflexión de un bovino. Pero...también es saludable mirar hacia el infinito de tanto en tanto. No crees?
Felicidades por tu entrada. Es muy creativa y resulta interesante.

toni rius ha dit...

Doncs sí Pilar, tens raó, es saludable mirar a l'infinit, i probablement per això la humanitat ha estat capaç d'avançar tot el què ha avançat al llarg de la història.
I personalment també és enriquidor mirar més enllà del que un té davant dels nassos. Passa que a vegades de tant mirar enllà no veiem el proper i d'altres vegades de tant recrear-nos en el proper no veiem més enllà.
Ai, l'equilibri, l'equilibri...

Anònim ha dit...

Fa una bona estona que estic mirant aquesta mirada bovina,al final m´ha deixat hipnotitzat,m´ha recordat el gos que tinc a casa.Per ells la vida és simple,una vaca dóna llet a qui en vulgui,el gos dòna companyia a qui està sol,no pretenen gran cosa més;els homes en canvi no estem mai satisfets,sempre ho volem tot i més.Està clar que tot no ho tindrem mai,per què tot és infinit.Si això és cert probablement el boví sap que TOT ÉS INFINIT.

toni rius ha dit...

Segurament té a veure amb què els animals amb "lo proper" en tenen prou, i nosaltres (els altres animals), en canvi, anem també a "lo llunyà", allà on hi ha l'infinit si és que pot estar en algun lloc.

Tema interessant el de l'infinit, però ens embolicaríem segur.